Gili obre una ‘guerra entre parròquies’ en negar-se a aportar diners per al fons de la pandèmia

La tensió de les reunions entre els cònsols i el Govern per a l’aportació al fons comú per fer fronts a les despeses derivades de la pandèmia va ‘in crescendo’. Hi ha reunions que “han acabat a crits”, segons expliquen fonts coneixedores del cas, i actualment ja està damunt de la taula una ‘guerra parroquial’ derivada del posicionament de la cònsol escaldenca Rosa Gili. La socialdemòcrata s’ha negat, fins ara, a aportar diners al fons estatal destinat per pagar les depeses sanitàries, d’ajuts socials i laborals relacionats amb la Covid-19. Tota la resta estaven pràcticament d’acord. Teòricament, a Escaldes li tocava aportar uns 1,5 milions (la mateixa xifra que Encamp ja que tenen unes transferències similars) del total de deu milions que es preveia que havien de posar en el fons les administracions locals.

Gili argumenta, segons diverses fonts, que l’executiu no li explica quin serà l’ús que li donarà a aquests diners. Al mateix temps, però la cònsol ja ha anunciat que crearà un fons de 2,5 milions d’euros per donar ajudes socials als habitants de la seva parròquia. Aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el got perquè la majoria de la resta de parròquies ho veuen com una jugada poc neta. Els ciutadans d’Escaldes, si el comú no aporta res al fons estatal, continuarien rebent els ajuts de Govern per, per exemple, subvencionar els lloguers. L’administració escaldenca  amb el seu propi fons els podria fer una segon aportació. Per exemple si l’Estat subvenciona el 20% del lloguer d’un ciutadà d’Escaldes, el comú podria fer una aportació extra per arribar fins el 40%. La resta de corporacions no ho podrien fer perquè haurien enviat els diners al fons general. Amb els 2,5 milions podria fer ajudes socials complementàries de diferents tipus per als escaldencs. Hi ha cònsols, segons les mateixes fonts, que consideren l’actitud de Gili com insolidària. En generalm tota la resta no pensa deixar que es discrimini als seus habitants. Per això no es permetrà que Gili no aporti i els escaldencs acabin rebent el doble de subvencions , en disposar d’ajudes estatals i locals en paral·lel. Es pregunten com li explicarien això als seus propis administrats.

La tensió ha estat especialment forta entre Gili i l’encarregada de negociar per part de Govern: Sílvia Riva. El posicionament de l’executiu és que els diners van a un fons comú per pagar tant les despeses directament relacionades amb la crisi sanitària com les del pla d’ajudes a empreses, autònoms i treballadors. En aquest sentit, Riva manifestava que no es pot fer una especificació d’on va cadascun dels euros enviats per Govern, comuns o les aportacions voluntàries perquè els diners van a un fons comú des d’on es van satisfent els pagaments. Hi ha discrepàncies sobre si el posicionament de Govern ha estat el correcte o no i si hauria o no haver hagut de donar informació des del principi.

El conflicte entre la consol escaldenca i altres comuns havia arrencat amb la polèmica sobre els ajuts als temporers. En aquell cas Gili es va negar també a aportar diners per als temporers atrapats a Andorra que vivien a la seva parròquia. Considerava que era un tema d’afers socials i per tant corresponia pagar a Govern. Mentre els comuns de les parròquies altes van fer un esforç important (són els que tenien residint major nombre de temporers) Escaldes va quedar al marge. Aquest va ser el primer focus d’enfrontament. Va ser menor, però comparat amb el que s’albira per les aportacions al fons de solidaritat. La major part de comuns veuen el moviment de Gili com un intent de sumar vots i fer-se popular aconseguint pels escaldencs més ajudes públiques que per a la resta de ciutadans que viuen en d’altres parròquies. I no estan disposats a permetre-ho.