Estañol pregunta qui és el beneficiari ocult dels canvis en la llei de notaries

“Cui prodest” (A qui beneficia). Aquesta és la frase més cridanera escrita per l’exnotari Josep Estañol, cessat per Govern perquè patia una malaltia que l’impedia desenvolupar la seva feina, en una carta enviada als grups parlamentaris i al Govern. La missiva critica la modificació de la llei de notaries que, precisament, ha estat dissenyada, segons fonts de l’exectiu, per solucionar els buits legals existents respecte a com se solucionen els problemes derivats del cessament. L’exnotari creu que hi ha un beneficiari ocult i que la reforma li costarà d’aquí uns anys molts diners a l’Estat-

Estañol posa a la carta que es dirigeix a les autoritats com “qualsevol ciutadà anònim que s’interessa per les coses que afecten al país”. Manifesta que la modificació, que s’aprova avui comportarà que es repeteixin els problemes que es van produir quan va tenir lloc el relleu dels exnotaris Marc Vila i Maties Aleix, especialment amb aquest últim, amb el traspàs dels protocols i el cessament d’activitat.

Estañol destaca que el canvi provocarà “danys” per a l’Estat en el futur. Es refereix a la modificació del punt sobre la digitalització dels protocols notarials, clau de volta de tot el problema donat que ell és l’únic dels quatre fedataris que ho té tot en aquest format (sense que tingués l’obligació). Els seus protocols actualment es troben en custòdia de la notària Rossa Ferrándiz sense que ningú hi pugui accedir. Aquesta situació ha aturat qualsevol fe pública que necessités un dels documents fets per Estañol en els més de vint anys de professió.

El tema és complex.

Quan es va plantejar la necessitat de digitalitzar els documents notarials a principis d’aquest segle es va iniciar el procés per fer-ho amb tots els que hi havia provinents del segle XX. Per als del segle XXI, ja amb els notaris actuals, es va acabar aprovant un text el 2017 que fixava que s’havien de digitalitzar a partir del 2018 i es deixava pendent de veure que es feia amb el període 2000-2018. Josep Estañol va ser l’únic notari que, sense que l’obligués la llei, va digitalitzar tot el  que tenia. La resta, no. Això ja provoca una queixa d’Estañol que creu que en la modificació de la llei es perd l’obligació de digitalitzar i que això serà un problema per a l’Estat. Aquí es pregunta per quin sentit s’accepta renunciar a una millora per a l’Estat i es pregunta (“Cui prodest?”) a qui beneficia.

L’exnotari afirma que és “una llei sota sospita” i tampoc està d’acord en el canvi que s’introdueix sobre el traspàs dels seu protocols i el concepte de supressió d’una notaria. En aquest sentit augura que aviat l’Estat es trobarà amb milers de protocols per digitalitzar, tal i com ja va succeir el 1999, i afirma que cal veure qui assumirà aquest cost.

Reproducció de la carta