Després de 4 anys des de la signatura del conveni de cessió amb la família Aristot Mora, propietària de la Fundació Privada Armor, el Govern ha pogut inaugurar aquest dijous l’edifici de 22 habitatges socials a Ciutat de Valls, una infraestructura que es destinarà a donar cabuda a ciutadans en risc d’exclusió social per tal que puguin viure de manera digna. Durant l’acte de presentació dels pisos, tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, han manifestat que actuacions com aquesta exemplifiquen a la perfecció que la problemàtica de l’habitatge “no la pot resoldre el Govern tot sol”.
És per això que, novament, ha reiterat que alguns comuns s’han d’implicar més en aquesta qüestió tal com ho està fent el d’Andorra la Vella, però també ha adreçat un missatge als propietaris privats que tenen patrimoni i recursos econòmics suficients perquè ajudin a pal·liar els efectes d’aquesta problemàtica. “L’habitatge a preu assequible potser no és tan rendible, però ho és mínimament i exerceix una funció social”, ha apuntat, a la vegada que ha fet una crida a aquests privats perquè “si tenen terrenys o edificis desocupats facin aquest esforç de crear habitatges a preu assequible per donar sortida a moltes famílies que estan en dificultat”.
A hores d’ara, no obstant això, Espot ha posat en relleu que cap altre propietari ha contactat amb l’executiu per posar en marxa un projecte de les mateixes característiques que el de Ciutat de Valls. Tot i això, ha dit que “nosaltres no abaixarem els braços i continuarem picant pedra i demanant que ens ajudin”. Malgrat tot, des del Govern se continuarà treballant en aquesta línia i un bon exemple és el pla de xoc presentat recentment en el qual es destinen fins a 35 milions d’euros per a la compra o lloguer d’habitatges per posar-los posteriorment al mercat a un preu assequible. De fet, ha indicat que des del Govern s’ha proposat al comú d’Andorra la Vella “algun terreny que podria ser útil” per a edificar.
Seguint amb la implicació dels comuns, el cap de Govern ha recordat que són les administracions comunals qui tenen la titularitat del sòl. “Celebro aquells comuns que han reduït la cessió urbanística del sòl urbà consolidat, alguns l’han reduït a zero i altres la continuen tenint al 15%”, i això “fa que l’activitat, d’inici, ja no sigui rendible”. A més, ha afegit que també “tenen una sèrie de tributs que graven el lloguer, i si són més generosos, l’activitat serà més rendible i més privats s’animaran a l’hora de fer pisos de lloguer”. Amb tot, ha manifestat que aquestes palanques d’actuació “alguns comuns les han utilitzat, alguns més que altres i alguns molt poc”.
Qüestionat per si s’ha contactat amb les corporacions comunals per tal d’incidir en aquesta situació, ha recordat que “són membres de la Comissió Nacional de l’Habitatge i coneixen sobradament la nostra posició al respecte”. Espot no vol que el tema dels habitatges es converteixi en un “estira-i-arronsa” ni traslladar als comuns la responsabilitat de la problemàtica, però “si volem resoldre el problema, tots hem de pujar al vaixell i remar en la mateixa direcció”.
En el cas concret d’Escaldes-Engordany, qui recentment ha licitat una concessió d’un terreny públic a un privat, Espot ha posat en relleu que “és una opció legítima; no obstant això, tenint en compte que hem creat un fons publicoprivat i el vessant ideològic que caracteritza el comú d’Escaldes, crec que hagués estat més apropiat confiar en aquest fons per construir un edifici en un terreny de titularitat pública que no pas a una empresa privada”. Tot i això, “si s’acaba materialitzant serà millor que res”.
Amb tot plegat, des del Govern es creu que la situació de l’habitatge s’ha de resoldre “entre tots” i mirant-ho des d’una perspectiva global, ja que “si ho veiem des d’una perspectiva parcial per beneficiar els uns o els altres hi haurà un problema”. Per tant, “hem d’implicar tota la societat”. En aquest sentit, ha dit que “el Govern més protector no pot ser perquè ja fa anys que estem prorrogant forçosament tots els contractes de lloguer”, una mesura que, si no s’hagués adoptat, “això seria un autèntic desgavell”. Precisament, aquesta mesura no és ben rebuda per l’associació de propietaris de béns immobles, però “és absolutament necessària per no tenir una urgència social i una extrema precarietat d’una part de la població”.
