La sessió del Consell General on s’ha aprovat la llei que permetrà aplicar sancions internacionals a Rússia i Bielorússia s’ha convertit en un enfrontament entre, d’una banda, Govern i el grup demòcrata i, de l’altra, de la consellera no adscrita Carine Montaner.
La consellera ha estat molt crítica amb l’aprovació d’aquesta llei perquè considera que Andorra s’està posant en el punt de mira de Rússia i per tant “es posa en risc” tant a la població com els dirigents. I ha parlat de “deixar de banda els egos” perquè “poden haver conseqüències” per posicionar-se contra Rússia. Ha comparat la sessió del Consell amb “un pati d’escola” i ha afegit que “estic espantada del nivell d’aquesta legislatura”.
Tant el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, com el Cap de Govern, Xavier Espot, han estat molt crítics amb Montaner que ha estat l’única que no ha votat a favor de les mesures contra Rússia. Els dos dirigents han indicat que la neutralitat d’Andorra no ha estat mai incompatible amb el posicionament en diferents conflictes al llarg de la història. “Què vol que fem? Ens quedem callats?” ha indicat Enseñat que ha acusat Montaner de tenir posicionaments d’extrema dreta com els partits europeus d’aquesta línia que s’han posicionat a favor de Rússia.
Xavier Espot ha destacat que “no posicionar-se en aquest conflicte és posicionar-se” (a favor de Rússia) i ha recordat que al llarg de la història Andorra s’ha posicionat a favor dels que la defensen. I ha citat els “estats veïns” i per derivació “la Unió Europea i l’OTAN”.
Enseñat ha indicat que no aprovar aquesta llei obria la porta a què els russos portessin al Principat els diners o actius que se li bloquejaran en altres territoris “i això sí que és posar en risc el país”. I ha conclòs que “Andorra no pot actuar igual cap al país agressor que cap al país agredit”.
Un pati d’escola al qual ella ja fa temps que no tindria que assistir, quan se li va demanar, desprès d’abandonar Tercera Vía ( se li va quedar petit per al seu ego) que tornés l’escó. Però no, la seva visió mesiànica de portar Andorra “hasta el infinito y más allà”, l’entesta a una contínua disbauxa de paraules.