El model d’embargaments a Andorra canviarà per posar fi a algunes situacions que es consideraven injustes. Un dels principals canvis afecta el percentatge que es pot embargar segons els ingressos de l’afectat. Actualment, quan una persona és embargada i cobra el salari mínim no se li pot retenir res. En cas que estigui entre el salari mínim 1.157 i el doble del salari mínim se li pot retenir fins al 50% del que sobrepassi el sou mínim I és aquí on hi hauria el principal canvi, segons han informat fonts properes al cas, perquè fins ara a tothom se li aplica la norma per igual.
La llei que s’està treballant encomana al Govern que aprovi un reglament que desenvolupi aquestes disposicions legals (en concret l’article 8 de la llei de l’embargament) per tal d’establir criteris objectius i unificats en la pràctica de l’embargament aplicables a tots els saigs. Amb aquest reglament, que haurà d’aprovar el Govern en un termini que encara no ha transcendit, es pretén que el nivell de retenció de l’embargament sigui diferent segons les càrregues que tingui cada persona. Els exemples són múltiples, però, com a exemple, a un solter se li podrà retenir un import més important mentre que a persones amb càrregues familiars el percentatge serà menor. Els condicionants també podrien ser el fet que la persona tingui fills menors estudiant o persones discapacitades que depenen del seu salari.
Un altre punt que canviarà és la creació d’un termini perquè l’embargament caduqui. El nombre d’anys encara no s’ha tancat, però molt possiblement serà superior a quatre. No té cap sentit, segons les mateixes fonts, que els embargaments siguin eterns. Sobretot, en casos on l’embargat, per exemple, ha marxat del país. Sempre hi haurà la possibilitat que qui demana l’embargament demani al batlle una nova pròrroga per si preveu que el deutor, per exemple, pot tornar a Andorra.
Un tercer canvi fa referència al procediment a seguir per tal de poder fer l’escriptura notarial d’un bé que s’ha subhastat públicament, a favor de la persona que n’ha resultat adjudicatària. La llei vigent preveu que per poder fer l’escriptura cal aixecar tots els embargaments posteriors al quin ha motivat la subhasta. Això provoca retards molt importants mentre es fan els tràmits oportuns, i que la persona adjudicatària s’hagi d’esperar tot sovint fins a 1 any per poder fer l’escriptura, tot i haver pagat el preu del bé. En mèrits de la nova llei, aquests embargaments posteriors queden automàticament sense efecte, sense perjudici de què si sobren diners de la primera subhasta, aquests es puguin destinar als procediments d’execució vinculats als embargaments posteriors.
Ser un país assistit i subvencionat comportarà pujada d’impostos important. Començem a fer-nos-en la idea.