Ramon López, el director de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), no ha complert els objectius pels quals se’l va contractar al 2017. Aquest es un sentiment compartit des de finals de la passada legislatura per l’anterior executiu, per l’actual gabinet i per la plaça financera en general. Més enllà de la tasca del compliment normatiu, López va ser fitxat a cop de talonari (amb més d’un 40% d’increment del sou respecte a la seva antecessora Maria Cosan) amb la intenció que ajudés al rellançament d’un sector clau per a l’economia nacional. El sou establert és de 198.000 euros bruts anuals més un plus de 50.000 euros en variables que correspon al consell de l’AFA determinar si s’han complert o no quan es fa el balanç anual segons els objectius fixats. La banca s’havia de reinventar després de l’entrada en vigor dels intercanvis automàtics d’informació fiscal i López havia de ser una peça clau.
El madrileny, que havia treballat a Deloitte com a especialista en riscs i com a tècnic del Banc d’Espanya, té un contracte de sis anys, fixat per llei, i encara li resten tres exercicis. El venciment arriba al gener del 2023. A efecets pràctics, significa que si no es negocia s’hauria d’abonar el que queda i la xifra podria estar al voltant dels 600.000 euros d’indemnització.
El gabinet Espot va plantejar el seu relleu a l’inici del mandat, però es van topar amb les dificultats de trobar un substitut de garanties. Les opcions temptejades van rebutjar l’oferiment i l’afer va quedar es stand-by. El sistema financer en general ha fet constants advertiments de la falta de connexió de López amb el sector, en base a que la banca necessita un regulador que faci complir escrupulosament la legislació, però que al mateix temps sigui una palanca per ajudar a obrir noves vies de negoci que permetin la recuperació. La sensació, segons diferents entitats, és que López no només no ha ajudat el més mínim sinó que més aviat ha posat pals a les rodes.
L’afer del director de l’AFA ha tornat a posar-se damunt la taula arran d’un tema col·lateral. Els debats sobre com ha de ser la retallada als alts càrrecs de les administracions i organismes públics i parapúblics van acabar entrant en quin era el nivell de sous en cada sector per saber com afectarien les reduccions. El salari estrella, el més gran que es paga amb diners públics, és amb molta diferència el de Ramon López. I aquí es planteja perquè s’ha mantingut el director de l’AFA en el càrrec, amb aquest sou, si cap dels estaments implicats està d’acord amb com ha desenvolupat i està desenvolupant la seva tasca.
Doncs als que se’ls ha de demanar responsabilitats és als que el van posar en el càrrec. Ell no té la culpa de cobrar el que cobra, sinó els esplèndids que li paguen tan bé, però no amb els seus diners, sinó amb els diners públics. Això s’ha fet molt en aquest país amb altres alts càrrecs que tots coneixem i són els actuals governants els responsables. No tenen vergonya ni l’han conegut mai. I després, clar, no hi ha diners per a la sanitat.
Responsabilitats a ell, als que el van posar, però, sobretot, als que van consentir un” contracte blindat”. No estàvem prou escarmentats amb els blindatges??? Es immoral fer contractes blindats!!!
A qui s ha de demanar responsabilitats d aqsts contractes es al govern que el va contractar. Potser aqst contracte es dels estrella pero no es l unic i amb la epoca que estem vivint el q no podem permetre es q per ajudar economicament als empleats q se ls fa un ERTO, aviat ens carreguin d impostos q encara ens faran ser mes precaris. Hem de demanar explicacions dels pressupostos de l estat. Que publiquin llistes de salaris superiors als 60000 mil euros/any i ens quedariem ven parats, segur.
Doncs si no fa el seu treball se li poden aplicar faltes com diu el Codi de relacions laborals fins al seu acomiadament.
No m.extranya q no compleixi els seus objectius si està cada dia al gym de Caldea a les 4 de la tarda. Qui l ha vist al 2017 i qui el veu ara, està transformat
Segur q al país tenim a gent preparada