La rebel·lió liderada per Judith Pallarès no ha aconseguit, de moment, l’objectiu que una part important de la militància es donés de baixa de Liberals d’Andorra. El balanç, tres dies després de la roda de premsa del trencament, està molt per sota del que esperaven. Només 13 militants, segons fonts de la formació s’han donat de baixa. A banda de la ministra d’Afer socials i dels quatre consellers generals (Ferran Costa, Marc Magallón, Sílvia Ferrer i Eva López) només hi ha vuit baixes més. I quatre són de familiars directes de Pallarès i Magallón. Fora dels familiars hi ha quatre renúncies: Higini Martínez, Resma Punjabi, Guillem Forné i Josep Fuster.
Els ‘rebels’ esperaven entre 30 i 35 baixes. La preocupació entre el sector afí a Pallarès ha arribat en constatar que de tots els càrrecs de Govern impulsats pels liberals no hi ha cap baixa. Ni tan sols la secretària d’Estat de Pallarès, Teresa Milà, ha trencat el carnet. Les baixes se centren a la Massana i Escaldes. L’escàs èxit de la maniobra per crear una nova formació ha fet que la immensa majoria dels que van votar per Pallarès a les primàries hagin optat per continuar a Liberals i esperar esdeveniments. El 22 de juny hi ha el congrés liberal per elegir la nova executiva i serà llavors quan els dos bàndols es puguin mesurar, però a hores d’ara els plans del grup afí a Pallarès no s’estan complint. Si no hi ha un canvi de tendència en els propers dies, per molt que tinguin els quatre consellers que donen la majoria, les xifres no els permeten crear un partit amb un mínim de militants i no els permet ser una força a tenir en compte en pactes electorals. La major part dels seus potencials seguidors han optat per no seguir la rebel·lió per les opcions de quedar fora del joc polític per la falta de massa crítica.
El sector ‘Cabanes’ del partit treu pit indicant, segons fonts properes a la formació, que hi ha més altes que baixes després del procés de primàries. Ahir va ser un dia de trucades dels dos bàndols per captar adeptes i s’ha imposat el criteri de censura de la ‘rebel·lió’ entenent-la com una mesura precipitada que en cas de divisió matemàtica condemnava els dos grups futurs (amb poc més d’un centenars d’afiliats al partit) a la intranscendència per falta d’un mínim pes per incidir en una contesa electoral.
Normal aixó…els diners i la cadira empegats al cul…se els veu el llautó
Completament d’acord, han de fundar un eco-socialisme feminista o algo així. Aquest partit no ha sigut mai d’esquerres, però deixar el sou i la cadira els hi costarà deu i ajuda. Referent la vesant demòcrata, d’aquesta gent deixa mlltissim que desitjar, quin mal perdre que tenen !
Potser hi ha una coincidencia, potser han marxat els pro-Cierco. Familiars, amics i empleats
Aqusta senyora nascuda a Barcelona era una okupa d’aquest parlit. Els votants estàvem desorientats.
Ànims Josep Maria , no hi pateixis cap mica, els que no sortim als diaris i no fem tant soroll et votarem tots. El nen del Suca no ho tindrà tant fàcil.