L’afer del vel ha estat un petit terratrèmol al Govern que no anirà més enllà perquè mentre durava la polèmica s’ha estat desenvolupant la llei que solucionarà el problema. A l’abril, amb la nova llei que impedirà específicament portar signes religiosos ostentosos farà que la noia hagi de deixar el vel a casa si se l’ha d’escolaritzar. Però això no impedeix que, segons múltiples fonts consultades, la decisió de la Batllia de permetre que qualsevol noia musulmana pugui portar avui mateix l’hijab a centre.
L’informe que es va demanar al catedràtic Enoc Albertí, nucli central de la llei que s’aprovarà, sobre l’afer del vel recollia l’avís específic que “en cap cas” s’havia de permetre que la noia passés a l’escola andorrana. El motiu era ben simple, França té una llei que veta l’ús dels signes religiosos ostentosos a les aules i Andorra no. L’ensenyament francès no tenia cap qüestió legal en impedir el vel i, al mateix temps, recull la possibilitat de rebre l’ensenyament online. La noia podia continuar estudiant des de casa si no acceptava treure’s el vel. En l’informe s’advertia específicament que el canvi deixava l’escola andorrana en una posició en fals. Govern va decidir aprovar de cop un reglament intern a l’escola andorrana on es prohibien els símbols religiosos
Malgrat la recomanació, Educació i Afers Socials es van pensar que havien solucionat el problema quan la mare, que porta la veu cantant, va accedir que la nena anés sense vel a l’escola andorrana. I es va presentar, però amb l’hijab. Per fer el trasllat d’un centre a un altre quan ja ha començat el curs cal que un comitè ho aprovi i ha de ser una raó de pes. Portar el vel no ho era sobretot perquè la proposta era que tampoc el portés a l’andorrana. L’ensenyament francès va estar totalment d’acord perquè simplement li treien un problema de sobre.
I finalment, el canvi va portar a l’escenari anunciat. L’afer va arribar al punt crític per al Principat. Un reglament escolar no pot subvertir drets fonamentals com el de l’educació o la llibertat religiosa. La cadena d’errors disposava, però d’una xarxa de seguretat perquè durant tots aquests mesos (fa cinc que dura) hi ha hagut temps per desenvolupar una llei i pactar-la amb l’oposició. El terratrèmol, per tant, quedarà controlat en breu, però s’ha creat tensió perquè s’havia avisat del que passaria que és literalment el que ha passat.
Fins fa no gaire hem viscut amb un consens, no són els primers nens musulmans dins del sistema andorrà d’ensenyança, com tampoc a cap altre sistema educatiu. Aquesta situació ens planteja una altra visió d’aquesta comunitat, ens obre els ulls davant la possibilitat d’un radicalisme religiós (no necessàriament islàmic) que fins ara no plantejava fer a correcuita una llei com la que s’aprovarà i liquidarà aquest assumpte. És un “aviso a navegantes”, convivències que teniem per bones, toleràncies de facto ara quedan tocades i més quan s’ha comprovat que sempre hi ha hagut intencionalitat perversa per part de la mare. No sé qui els ha venut la moto que podrien assolir portar el hijab dins d’una escola com a primer pas cap a l’islamització del sistema escolar andorrà, s’hauria de mirar qui hi ha darrera perquè, vista la conflictivitat que presenta aquest grup familiar, potser això no acaba aqui.