Una operació conjunta francoandorrana ha permès revelar quin és el mètode principal de tràfic il·legal entre els dos països. La fórmula ja se sabia, però es va dissenyar una operació per mostrar-la en tot el seu abast. Agents de duana francesos i andorrans van instal·lar un punt de vigilància a la muntanya dins de territori francès a tocar de la frontera. L’operativa es va preparar per fer-la efectiva la nit de dissabte a diumenge. Es tractava d’un dels llocs suposats de pas de contrabandistes. L’indret va ser elegit en el costat francès perquè els contrabandistes culminessin tota l’operativa abans de ser arrestats.
Una vegada instal·lats en el punt de vigilància, van esperar que passessin els paquetaires. Des del punt d’observació van veure una vintena de persones que es disposaven a travessar la frontera per la muntanya. Els van deixar passar i es van limitar a esperar. Ja no es tracta del model dels històrics paquetaires amb pals a l’esquena per carregar múltiples caixes. Ara es fa a l’engròs. Bosses de plàstic o cinta americana per fer paquets amb cartons. Molta gent portant menys tabac.
El contraban ara es fa a l’engròs, amb molt gent passant la frontera i passant fins i tot bosses de plàstic amb cartons.
Diverses hores després, encara dins de la matinada de dissabte a diumenge, les vint persones tornaven carregades de tabac. Llavors van ser controlades. Portaven un total de seixanta quilograms de tabac amb un valor de mercat d’uns 34.000 euros. En total 3.300 paquets. Hi ha una part del tabac que no va poder ser recuperada perquè els paquetaires van fugir. Alguns van tornar a peu i altres amb els cotxes que havien deixat al principi del camí. És molt possible que la part fonamental de la mercaderia estigui disseminada per la muntanya perquè una part dels paquetaires la van llençar quan va veure el control.
No hi havia caixes senceres en el tabac comissat. La compra tradicional s’ha transformat per no aixecar alarmes. En comptes de comprar dues caixes s’adquireixen, de deu en deu, cartons en diferents establiments. Els comerciants no saben, majoritàriament, que estan venent tabac per al contraban. Per al sistema, però cal una xarxa organitzada i comptar amb molta gent que fa diferents funcions. Es tracta de grups francesos que han passat a controlar el mercat. I han arribat a la sofisticació de poder tenir una furgoneta-magatzem a Andorra i anar deixant allà el tabac que van comprant a poc a poc. Després el porten a la muntanya i comença la segona fase de trasllat. La tercera és portar-la fins a Tolosa per a la venda en el mercat negre.
El tabac estava destinat al mercat negre de Tolosa. Les màfies compren el tabac en grans quantitats, i en diferents establiments per dissimular, i posteriorment és portada a llocs amagats en la muntanya prop de la frontera. Hi ha gent contractada per travessar la frontera a la nit. Van, agafen la mercaderia i tornen abans que es faci de dia. Entreguen el tabac que la xarxa porta a vendre en negre a Tolosa. Cada paquet de Marlboro costa 9,7 euros a França i 3,8 a Andorra. El paquet es ven en el mercat negre a sis o set euros. Els tres euros de mitjana de marge acaben sent una fortuna quan es passen grans quantitats. Per cada euro invertit per les màfies en comprar tabac se’n treu com a mínim el doble un cop es ven.
