El Tribunal Suprem espanyol ha rebaixat de gairebé 22 anys de presó a menys de 18 i mig -una diferència de més de tres anys i mig- la condemna a un home que entre entre 2018 i 2020, a la Seu d’Urgell, va abusar d’un menor de 14 anys, a més de gravar-lo i mantenir-hi relacions sexuals a canvi de diners.
Aquesta nova reducció de condemna s’emmarca en un altre polèmic episodi de la coneguda com la “Llei del només sí és sí”. Una modificació legislativa impulsada pel Govern espanyol i aprovada el 25 d’agost passat, que segons l’executiu estatal pretenia endurir els càstigs per abusos sexuals o violacions, però que en la seva aplicació pràctica per part de la justícia està provocant que molts dels condemnats vegin com se’ls atenua la pena.
I és que amb aquesta nova llei, per l’aplicació de concurrència de delictes, la pena de 14 anys per abusos i corrupció de menors passa a ser de només 10 anys i sis mesos ja que, en contra del que havien anunciat des del PSOE i Podemos, en alguns delictes acaba sent més favorable per als condemnats. Alhora, malgrat que en la majoria de casos s’ha incrementat les penes, penes com la del delicte d’elaboració, intent d’elaboració i tinença de pornografia infantil han quedat igual: en aquest cas, en 7 anys i 11 mesos de presó.
La irretroactivitat, principal motiu
Un dels motius d’aquesta situació, a nivell purament tècnic, és el principi d'”irretroactivitat penal”, contemplat en l’ordenament jurídic i pel qual, quan hi ha canvis legals, en les sentències anteriors a la nova llei es poden aplicar els nous supòsits que beneficiïn els condemnats, però no s’hi pot afegir els que li puguin endurir la condemna ja dictada. És a dir, no es poden augmentar les penes dictades abans del canvi de llei, però sí reduir-les. Un fet que, segons els experts, el govern central no va tenir en compte quan va assegurar que s’enduririen les penes en tots els supòsits.
Per a l’aprovació, malgrat els dubtes i discrepàncies ja exposats en el debat previ, l’executiu va obtenir finalment el suport de la majoria de grups (205 vots), tot i que el PP i Vox hi van votar en contra (141 vots) i tres diputats es van abstenir.
Condemna per abús a un menor i pornografia infantil
En el cas de l’esmentada condemna per abusos a la Seu d’Urgell, els fets van tenir lloc entre el setembre de 2018 i el març de 2020. En aquell període, l’home va mantenir força converses, a través de les xarxes socials i whatsapp, amb un menor de 14 anys a qui li demanava fotografies i vídeos en els quals ensenyés els genitals o bé es masturbés a canvi de diners. El noi ho va acceptar i, de fet, li va arribar a enviar fotos i vídeos gairebé cada dia, per un preu que va pactar amb el condemnat. Així ho ha recollit Ràdio Seu.
Durant el judici el condemnat, de 50 anys, va arribar a reconèixer que va fer alguns pagaments al menor, els quals van arribar a un total de 5.000 euros, però va dir que al final les fotos i els vídeos els enviava el noi mateix, sense que ell li ho demanés, i que no era conscient que el que estava fent era tan greu.
Paral·lelament, segons recull també la sentència, des de començament de 2019 fins al març de 2020, el condemnat també va mantenir relacions amb aquest menor. Les trobades tenien lloc a casa de l’home o al pàrquing, sempre a canvi de diners i després de mantenir diverses converses per missatges de mòbil. L’home va intentar repetir la mateixa mecànica de contacte amb un altre menor d’edat a través de les xarxes socials, però en aquest cas no va aconseguir que li enviés cap imatge o vídeo. A més a més, la policia va trobar nombrós material pornogràfic infantil als dispositius del condemnat.
