El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat aquest dilluns, per unanimitat, una moció per un pacte antifeixista a la Seu d’Urgell. La proposta, presentada per la CUP, va tirar endavant mitjançant les transaccions i valoracions incorporades per l’equip de govern (Junts i ERC) i el grup de Compromís.
En la presentació del text, el regidor Bernat Lavaquiol va recordar que la Seu ja ha viscut recentment la presència puntual a la ciutat de “grups que promouen un discurs d’odi, masclista, xenòfob i LGTBIfòbic” i recorda que aquests actes han comptat amb “resposta al carrer”, en forma de protestes per part de col·lectius antifeixistes. El representant de la CUP demana que aquesta resposta també es traslladi a les institucions. Per això, amb la moció aprovada, l’Ajuntament de la Seu “insta els grups parlamentaris a fer efectiu l’acord antifeixista signat l’11 de març passat”. El segon punt contempla que l’Ajuntament denegarà l’ús d’equipaments públics o de la via pública “a col·lectius que incitin a la discriminació racial, ètnica, d’orientació sexual, cultural, de gènere o política, així com a entitats que facin enaltiment del franquisme, el feixisme, el racisme o les mostres d’odi”, segons Ràdio Seu.
En tercer lloc, la proposta preveu declarar la Seu com a “ciutat antifeixista i a favor de la convivència en la diversitat”. Al quart punt, s’acorda que l’Ajuntament “mostrarà el seu rebuig davant de qualsevol atac o manifestació de tota mena que atempti contra els drets fonamentals”; i al cinquè, es proposa impulsar xerrades als instituts de la ciutat “per conscienciar els estudiants sobre el perill de l’extrema dreta i dels seus discursos d’odi, així com la importància de la defensa de les llibertats i els drets fonamentals”. En sisè lloc, l’Ajuntament condemnarà “tots els actes que facin apologia del racisme, el feixisme, la xenofòbia, el genocidi o la discriminació dels drets humans. Finalment, la moció preveu traslladar tots aquests acords als grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya i a les direccions dels instituts de secundària locals.
Des de l’equip de govern, tant l’alcalde, Francesc Viaplana, com el vicealcalde Jordi Fàbrega van donar suport al text transaccionat i van subratllar que Junts i ERC sempre estaran al costat de la denúncia del feixisme i que coincideixen a valorar que “no es pot donar ales” a aquestes idees. Per això, consideren que cal “esborrar-los de la vida social amb tots els mitjans possibles”, tal com ja es fa al Parlament amb el pacte de diversos grups per no fer-hi cap acord. Tot i això, Fàbrega lamenta que “si preocupa l’augment d’aquest partit feixista i xenòfob que és Vox, és perquè en certa manera se l’ha blanquejat o bé se li ha donat publicitat” des d’alguns partits o mitjans de comunicació. En aquest sentit, el també portaveu de Junts creu que “en algunes ocasions és millor la indiferència i no fer-los cas, perquè així s’evita que més gent els conegui”. Pel que fa a denegar l’ús d’espais públics o de la via pública, el vicealcalde va recordar a la CUP que, a nivell legal, l’Ajuntament no pot prohibir-ne l’ús a una formació política constituïda legalment i amb representació parlamentària, si bé va matisar que serien partidaris que s’il·legalitzés un partit que fomenta el discurs d’odi, “tal com ja s’ha fet en d’altres països que també han patit el feixisme”. Finalment, pel que fa a la divulgació als instituts, l’equip de govern va defensar la llibertat de càtedra dels centres, alhora que va remarcar que des del Pla Educatiu d’Entorn ja s’ofereix formacions semblants i que hi ha la possibilitat d’oferir-los xerrades “per explicar què ha estat l’extrema dreta i què pot passar al nostre país si continua aquest creixement que veiem”.
Per Compromís, Carlota Valls va dir que “a tots ens preocupa molt l’avanç de partits d’extrema dreta que ja trobem en institucions en països com el nostra” i va mostrar el suport a la moció, tot i que hi va afegir que “no ens podem quedar de braços creuats” i que la moció ha d’anar acompanyada de “reflexions”. D’una banda, Valls creu que cal definir “quina és la millor forma per combatre l’extrema dreta” i creu que una d’elles és “deixar de posar els focus en els partits i preguntar-nos per què hi ha tanta gent que s’hi identifica i els vota”. Per això, considera que “calen polítiques que fomentin la igualtat, evitar enfrontaments i buscar els consensos on s’hi poden trobar la gran majoria de ciutadans”, cosa que creu que passa per “posar-se d’acord en polítiques territorials, econòmiques i socials” i “sobretot, reforçar l’educació”. Pel que fa a la possibilitat de fer xerrades als instituts, Compromís creu que aquests centres ja tenen autonomia per incloure l’educació en valors en el seu programa, que actualment ja ho fan i que no cal interferir-hi.
