Quan Jean Castex va anunciar el 26 de novembre que les estacions franceses podien obrir, però sense posar en funcionament els remuntadors semblava una broma de mal gust. Què fas a les pistes sense remuntadors? Doncs el temps ha convertit aquella broma en quelcom molt seriós perquè una part de les estacions franceses s’han acabat omplint de gent.
Tot i continuar protestant pel vet, els camps de neu van idear paral·lelament estratègies per atreure esquiadors sense activar els remuntadors a partir d’aprofitar buits legals. La idea va ser captar públic per practicar modalitats diferents a l’alpí i també poder activar algun servei com les classes per aprendre a esquiar.
És així com s’han posat en marxa cintes d’esquiadors per poder fer classes, ja que la cinta no es considera un remuntador. En altres estacions han arribat a llogar aparells d’aquest tipus a centres més petits que no anaven a obrir. També s’han canviat de lloc per a poder posar en marxa algunes pistes més i recorreguts més llargs. No obstant això, es tracta de ginys amb una capacitat de transport molt limitada i de curt abast. Però molts professors han pogut treballar.
El tancament ha multiplicat els aficionats a l’esquí de muntanya. De sobte la gent ha començat a pujar pista a dalt, i per a ells les estacions han arreglat algunes pistes i han llogat material específic. D’altra banda, molts francesos van triar passar les vacances de Nadal en les estacions d’esquí, precisament perquè estaven tancades. Això significava menys gent als carrers, menys aglomeracions i preus més econòmics. El resultat és que han arribat moltes famílies i les criatures han aprofitat la neu i la falta d’esquiadors, per a tirar-se amb els trineus. Alguns pujant pel seu propi peu, però molts aprofitant les cintes que o estaven ja allí, o s’acaben d’instal·lar.
