‘Torturar els okupes de la Seu amb la indigència elèctrica és indigne de l’Ajuntament i de Peusa’

A la guerra moderna es pot matar en combat, però està prohibit torturar els presoners. Durant el combat bàsicament es mata per evitar que l’altre et mati. A excepció dels sàdics desgraciats. Mentre els soldats d’un bàndol no maten prou enemics i cessa el foc no acaba el seu risc de morir. Matar en combat no treu que quan s’ha capturat un presoner, i per tant ja no és una amenaça, és ser un sàdic desgraciat torturar-lo. A la guerra moderna és legal matar en combat, però és il·legal torturar, física o psicològicament, aquell que no és una amenaça. La tortura té com a únic objectiu trencar l’esperit de la víctima i obtenir d’ell el que es vol. Com per exemple, que marxi d’un pis que ha ocupat privant-lo d’un servei bàsic per a una vida digne com és disposar d’electricitat.

L’Ajuntament de la Seu, Peusa, el banc implicat, els promotors originals, els veïns de la zona i qualsevol que se senti perjudicat per l’ocupació del bloc i les cases de la Plaça Europa està plenament legitimat per engegar totes les vies legals per posar fi a aquesta situació.

Mai s’hauria d’haver deixat que s’ocupessin els habitatges i l’Ajuntament hauria de tenir eines per solucionar immediatament una situació d’aquesta mena. La situació econòmica de moltes famílies de la ciutat ha estat molt complicada, especialment durant els trams més durs de la pandèmia, i quan no t’arriba per pagar el lloguer és perfectament normal que ‘t’encabronis’ amb el fet que hi ha altra gent que ‘okupa’ habitatges impunement durant anys.

Ara bé, a Peusa i a l’Ajuntament se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya per utilitzar la tortura per forçar que els okupes marxin voluntàriament. Tallar el llum i condemnar a la indigència energètica una trentena de famílies on hi ha gent gran i infants és indigne per a la companyia i per a la institució. Deixar sense llum i potser més endavant sense aigua és una espècie de setge medieval on s’intenta forçar la rendició pel desesper dels assetjats entre els quals hi ha gent gran i infants. Realment l’Ajuntament està fent que no se’ls pugui escalfar el menjar o un got de llet als nens i nenes que hi viuen. Que els padrins no puguin menjar calent. No se n’adonen del desprestigi que estan causant a la institució?

Que això passi just quan acaba d’entrar ERC a dirigir l’Ajuntament és la cirereta del pastís. I que ningú es confongui: això no és estar a favor de l’ocupació, perquè soc totalment contrari, sinó és estar a favor de la dignitat humana. Fa més de deu dies que estan sense llum. Si algú vol fer la prova del que significa viure onze dies en un espai tancat sense electricitat serà benvingut. Quan porti tres que faci una redacció sobre com valora la utilització d’aquests mètodes inquisitorials que al final busquen trencar l’esperit (la resistència) a través de la desesperació. La fi no justifica l’ús de qualsevol mitjà. I jo que no he estat mai progringo haig de reconèixer que són els Estats Units els que millor han exemplificat aquesta màxima. Van patir la derrota militar més gran de la seva història (segurament l’única derrota) quan la guerra la podien haver guanyat en mitja hora. Només calia retirar les tropes i convertir Vietnam en Hiroshima i Nagasaki.

És un tema complicat, però jo seria partidari que quan hi ha habitatges inacabats o promocions que no s’arriben a vendre per embargaments o qualsevol situació per la qual quedin als llimbs, les administracions disposessin de fórmules per obtenir de forma temporal (els anys que tardi a solucionar-se el conflicte) o permanent el control de l’edifici. I es destinin els pisos a lloguers socials de preu gairebé simbòlic per a les famílies amb menys recursos.

Ricard Poy