Després del ridícul de l’intent d’aprovació de la llei de reforma electoral, a la següent sessió arriba un nou motiu d’estupefacció. El PS havia presentat una pregunta sobre dades d’avortaments de menors a Andorra. Fins aquí tot normal. Filloy explica que dues noies menors de 15 anys han avortat des del 1996. Dues. En qualsevol poble de 80.000 habitants dels països veïns aquesta xifra es multiplica per molt tenint en compte que estem parlant de 25 anys. És una llàstima i una pena que passi, però la xifra a Andorra és inusualment baixa. I tres menors de 16 han tingut un fill en l’última dècada. Torna a ser una xifra molt baixa. Preferiria que les dues xifres fossin zero, però hi ha desitjos impossibles.
L’important és que cada persona pugui decidir lliurement i tirar endavant la seva decisió. Jo soc proavortista. Jo soc proCoprincipat. Si algun dia hi ha alguna forma de conjugar les dues afirmacions, seré el primer a firmar. Si la primera afirmació significa eliminar la segona, jo prefereixo que ens quedem com estem. Si les dones d’Andorra no poguessin avortar, pensaria totalment a l’inrevés. Però no només poden, sinó que ho fan. I ho fan com la immensa majoria de dones a Catalunya: a Barcelona.
Més enllà d’aquest debat, on em sembla també coherent que algú prefereixi carregar-se el Coprincipat per aprovar l’avortament, m’ha cridat l’atenció l’explicació de com ha arribat aquesta pregunta al Consell. Quan l’oposició entra habitualment qüestions al Govern ja sap el que va a buscar. M’ha sobtat que preguntessin per un tema on la resposta va contra la línia del PS d’intentar demostrar que hi ha un problema real amb l’avortament i potencialment amb les menors. La resposta del ministre Víctor Filloy deixa en dubte aquest posicionament.
I l’explicació ha arribat per part del PS. Resulta que hi ha una estudiant que està fent un treball sobre l’avortament i demanava dades. I l’administració no li contestava. I el PS decideix, segons ha explicat, entrar la pregunta al Parlament perquè així Govern l’ha de contestar obligatòriament. Una dada que vol una estudiant per un treball de classe es converteix en pregunta al Parlament perquè no li han contestat? Sigui quin sigui el tema, això no passa ni en sessió plenària d’un ajuntament. Al meu entendre dóna una imatge d’anar per casa. I se li ha de reconèixer al PS el mèrit d’explicar la veritat, però se li ha de retreure que li ha donat un copet més a la credibilitat de la Cambra.
Ricard Poy
