‘Som el quart país del món amb més morts per habitant perquè fem molts tests?’

Qualsevol notícia respecte a les estadístiques del virus a Andorra en comparació a la resta de països acostuma a derivar en desqualificacions molt dures. Merda de periodisme! Dades per cent mil habitants? Si Andorra en té menys, imbècil! Fàstic de gent que no sap llegir estadístiques. Deixa de destruir el país… Les he llegit de tots els colors. S’ha de reconèixer que, i jo el primer, hem creat una espècie de capa d’autoprotecció dient-nos que ho hem estat fent molt bé, que el Govern ho ha estat fent molt bé i que tan sols un grup d’incívics ha fet la guitza i ens està espatllant la magnífica posada en escena que estàvem fent com a societat. Aquesta afirmació podia ser vàlida per a la primera onada, però en la segona estem fem aigües per tot arreu.

Aquest conveni col·lectiu d’autocomplaença suposo que ens permet viure més tranquils i obviar fets tan pertorbadors. Com que som el país del món amb més risc de contagi. El nostre nombre de casos no només és el més alt en els últims catorze dies de tot el planeta, sinó que doblem al segon i multipliquem per quatre i per cinc als nostres veïns, França i Espanya, que són dos dels estats en pitjor situació.

És innegable que com fem molts més tests ens surten molts més positius. Es pot acceptar com a atenuant, però no com a element d’absolució. Les illes Fèroe fa gairebé el doble que nosaltres i té 13 casos actius. Aquí 1.288. Però no ens podem comparar amb una illa idíl·lica prop de Dinamarca. D’acord. Luxemburg fa gairebé els mateixos que nosaltres i té cinc vegades menys de contagis en els últims 14 dies. I Mònaco, que molt rural no és i també té França al costat, està molt a prop en nombre de tests i té 44 casos actius.

Però deixem l’índex de contagi. L’altra gran manta és que els casos no eren tan greus com en altres llocs. Tenim molts, però asimptomàtics. Doncs som el quart país del món amb més morts per habitant. Fer molts tests ens provoca més morts? No hauria de ser a l’inrevés? Anem al següent mantra: com som un microestat els morts compten més i no es pot comparar amb estats amb milions d’habitants. Molt bé. Aquí hi ha San Marino que lidera aquesta trista classificació, però pels morts de la primera onada. Ara només té 36 casos actius contra 1.288 d’Andorra. El llistat de països amb més difunts té al capdavant el Perú, Bèlgica, Espanya, Xile, Bolívia, Brasil, els Estats Units… i el primer microestat europeu és l’Illa de Man en el lloc 32 del món. I l’Illa de Man té quatre vegades menys difunt per habitant que Andorra.

No és l’objecte d’aquest article ni alarmar ni criticar, tot i que segurament una part dels lectors s’ho prendran com un clar exemple de sensacionalisme que vol buscar visites posant la por en el cos als ciutadans. Realment, no és la intenció. Considero que la societat andorrana és prou adulta per assumir la realitat. Endolcir-la no serveix de res. No ha servit de res. Potser si la gent fos conscient que estem com estem seria més curosa per complir les normes. Es queixaria menys per les mesures restrictives i agafaria consciència que, realment, viu en un país on el risc de contagi és similar als de les ciutats amb més perill d’infecció. I que la malaltia està matant molta gent en comparació amb la població que tenim. I no crec que ajudi viure en una espècie de món paral·lel on ens diem cada dia que estem millor que a fora. No. No ho estem. Estem molt pitjor que a la majoria de territoris del planeta.

Això no vol dir que les coses s’hagin fet malament. En la primera onada la gent es va posar les piles i una situació molt difícil es va resoldre d’una forma prou satisfactòria, tot i que, quan mor gent, satisfacció no hi pot haver. Ara, ens trobem en un punt molt complicat i la gent, si vol que ens en sortim, ha de començar a mentalitzar-se. Això és com una guerra contra un enemic invisible i l’estem perdent. I a Andorra molt més que a altres llocs. Així que cal que tothom s’allisti a l’exèrcit de la responsabilitat i comencem a actuar en conseqüència.

Ricard Poy