La situació que estem vivint durà, com s’ha repetit en innombrables ocasions, a un canvi de paradigma i de visió en el sector econòmic. És innegable que la situació marcarà profundament la nostra societat i obligarà a repensar i reinventar determinats àmbits de la nostra forma de viure i treballar.
La crisi econòmica causada per la pandèmia serà de major magnitud que la del 2008 atès que impacta el conjunt de l’economia. El 2008 va ser exclusivament d’origen financer, però avui tota l’economia, tots els serveis (llevat d’aquells essencials) es troben suspesos i sense activitat real. Prova n’és que la Unió Europea destinarà milers de milions d’euros a pal·liar l’actual crisi, una quantitat notablement superior a les ajudes del 2008-2013.
A Andorra, és previsible que augmenti l’atur encara que difícilment, i així s’ha d’esperar, se superarà el nombre de persones desocupades en l’anterior crisi. Correlativament, caldrà afrontar una reducció dels cotitzacions a la CASS. Aquesta conjuntura portarà a una major precarietat laboral, en el cas que les empreses passin a utilitzar eines i figures laborals freqüents en els països veïns: contractes a temps parcial i salaris reduïts, ús abusiu del períodes de prova i de successió de contractes temporals, etc…que implicarien una inestabilitat laboral, desconeguda fins ara.
A més a més, les empreses podrien també optar per plantilles reduïdes amb un important control de la despesa i en particular de la massa salarial. Per tant, la tendència serà evitar la contractació de treballadors i, en contrapartida, incrementar la externalització i subcontractació. El que, en l’argot empresarial, s’anomena outsourcing versus insourcing. L’exemple per excel·lència són els cambrers nord-americans: autònoms que presten els seus serveis en el sector de la restauració, i dels quals la seva remuneració ve únicament constituïda per les propines que reben dels clients.
Altra conseqüència no menys important de la crisi sanitària és l’emergència del treball en remot. I no costa afirmar que el teletreball ha vingut per quedar-se! Com dèiem al principi, s’opera un canvi de paradigma i de visió en el sector econòmic i laboral. Els treballadors i les empreses en particular han pres consciència de que la presència física no és tant necessària i que moltes tasques poden realitzar-se des de la distància. Han sorgit noves formes de treballar. A més, assistim a una acceleració fulgurant de la globalització i del món online el que comporta major competència amb altres professionals d’arreu del món.
Si analitzem tots aquests elements en conjunt, la precarietat laboral, la externalització empresarial, les noves formes de treball íntimament lligades amb les noves tecnologies i la globalització veiem dibuixar-se i prendre forma la revolució dels freelance o, dit d’altra forma, dels autònoms. L’escenari descrit s’hi presta particularment. És una revolució que ja havia començat lentament però que, de ben segur, agafarà embranzida. La situació que es configura arrel de la pandèmia i de les seves conseqüències en el sector econòmic portarà a un gran nombre de professionals a prestar els seus serveis de forma autònoma i el teixit empresarial en serà el principal promotor atès la tendència d’externalització i subcontractació.
Ara bé, s’ha de reconèixer que el sector dels autònoms és ampli i l’integren un nombre important de professions amb, correlativament, capacitats econòmiques i de desenvolupament diferents. Així doncs, podem distingir entre els freelance amb experiència dilatada i recursos i aquells ‘falsos’ autònoms freqüentment subcontractats i amb limitat marge de maniobra.
Els primers, si bé es trobaran en un context més competitiu, disposaran de més capacitat per fer-hi front. Especialment serà necessari implementar i desplegar mesures i eines que garanteixin la seva visibilitat i competitivitat al mercat. L’escenari que podria plantejar-se presenta noves oportunitats que requeriran, també, un especial esforç de diferenciació i màrqueting. A l’hora, tot i malgrat les dificultats que poden experimentar, val a destacar que les noves tecnologies i especialment les xarxes socials ofereixen innombrables possibilitats per a projectar-se i per adquirir contactes, altrament dit, networking. En conclusió, en un model laboral i de mercat tant complex i competitiu en què els autònoms hauran de desmarcar-se, i diferenciar-se per a garantir la seva contractació, la comunicació, així com la marca personal (i/o corporativa) adquireix especial rellevància. En definitiva, el màrqueting d’un mateix i de la seva activitat professional constituirà l’eix vertebrador indispensable per a ser competitiu i sobreviure en l’escenari que se’ns planteja un cop superada l’actual crisi.
Pels altres, caldrà revisar la nostra legislació laboral per facilitar aquestes noves formes de treball, tot i preservant una deguda protecció. Si no es fa, crearíem un lumpen proletari i una problemàtica social força difícil de fer-hi front, atesa l´escassetat de recursos públics.
Tot plegat, un nou repte a superar, amb dues vessants força diferenciades per no dir contradictòries, que implicaran una major intervenció publica, d´una banda, i, en el mateix moment, un marc normatiu flexible que obri possibilitats de desenvolupament futur. El mèrit de la crisi, si n´hi ha un, és evidenciar i donar visibilitat a aquesta casuística que, fins ara, s´ha deixat de banda, de forma voluntària.
SIRIUS
