‘Que Govern doni a cada ciutadà una moneda de dos euros ‘d’homenatge’ al virus perquè valdran ‘una pasta”

A Andorra si ens fiquem en un ‘fangar’ ho fem ‘comme il faut’. En les dues dècades d’euro només hi ha hagut comptades polèmiques amb les imatges i per temes molt concrets que només afectaven països en concret. Per exemple, Bèlgica va voler fer una moneda de la batalla de Waterloo i França es va oposar per raons evidents. Eslovàquia va posar dos sants i van haver crítiques per com s’ho prendrien els d’altres religions. Res. Nimietats.

Aquí si anem a cabrejar al personal ho fem a gran escala. Que pugui enfadar-se tothom. Que hem de posar una imatge en la nostra moneda de dos euros. Doncs posem la que més odia en aquest moment tot el planeta. A les xarxes ja ens escalfen a bona part dels països europeus i en premsa, de moment, els cops arriben des d’Espanya. És previsible que l’efecte s’expandeixi i acabem sent trending topic. O igual l agent està tan farta de polèmiques per temes menors que acaba sent una tempesta en un got d’aigua.

Sigui com sigui, jo no canviaria la imatge. El ‘mal’ ja està fet i fer marca enrere quan la imatge ja és a tot arreu poc canviarà el problema. A més, aquesta moneda poc circularà. Abans de sortir, i només hi ha 70.000, ja s’ha convertit en la moneda més polèmica de la història de l’euro. Hi haurà garrotades per tenir-la. Ja és una peça de col·leccionisme. Per evitar l’especulació jo li donaria una a cada habitant major d’edat i ja fem les 70.000.

Al cap i a la fi, la intenció era bona. Llàstima que l’infern estigui ple de bones intencions. O això diuen.

Ricard Poy