La relació d’Andorra amb França és digna de ser analitzada en un divan. Els favors i les ajudes les donem per obligades pel simple fet de tenir un Copríncep que és al mateix temps President de la República. Estem tan acostumats que no donem la més mínima importància. Només ens recordem d’ells quan trona.
En els moments complicats sempre ens girem al nord i en el dia a dia només mirem al sud. L’espanyolització de la societat andorrana, amb el castellà com a gran idioma vehicular de bona part de la ciutadania, és cada cop més gran. Quan hem de contractar assessors, bufets, contractistes, constructors, experts, empreses, treballadors tota la patuleia de despesa pública forana sempre anem al sud. Quan hi ha problemes i la cosa es posa seriosa, girem el cap al Nord. Ara tenim un problema perquè la UE ens permeti viatjar per tot arreu i evidentment ja se sap qui dóna la cara per nosaltres. Com sempre.
Encara recordo Albert Pintat quan el 2009 veia que estàvem en el punt de mira del franctirador internacional per la nostra condició de paradís fiscal. Tothom tenia clar que calia demanar socors a París. Els exemples són tants i tan evidents al llarg de la història que cap andorrà de bona fé pot dubtar dels cops que ens ha vingut a rescatar el nostre àngel de la guarda que es troba més enllà del Pas de la Casa.
El nombre de residents francesos és ínfim, el nombre de gent que parla francès a Andorra és ridícul, la influència del nord en el dia a dia és irrisòria, l’espanyolització creix a un ritme vertiginós, les empreses o inversors francesos són escassos, però quan algú ens ha de donar un cop de mà perquè la nostra petitesa ens ofega sempre anem a demanar crèdit al mateix banc. El banc de dalt.
Comparant com ens ha tractat França envers Catalunya (i se me’n refot el tema polític i no parlo de competències sinó de relacions entre territoris veïns) la diferència és abismal. I què donem a canvi? Qualsevol ciutadà d’aquest país hauria de ser francòfil només en agraïment al seu suport. Donar per fet l’amor incondicional pel context històric em sembla una falta de respecte, especialment quan només pensem en el nord quan veiem que s’aproximen núvols foscos.
Feliç 14 de juliol.
El millor himne del món.
Allons enfants de la Patrie, le jour de gloire est arrivé;
contre nous de la tyrannie, l’étendard sanglant est levé…
Ricard Poy
M’ha agradat molt l’article. Es el que penso. Quan viatjo sempre dic que som trilingües (català, francès, castellà), però just quan acabo de dir la frase, penso : exageres, cada vegada hi ha menys gent que parla el francès!! Com diu, només hi han assessors castellans. Govern hauria de ser més equitatiu amb aquest tema. A les institucions internacionals on hi han dos llengües oficials (el francès i l’anglès ) en quina llengua ens representen el Govern, el Consell General?? Estem perdent una llengua que els nostres padrins parlaven (com podíem) i també una cultura molt rica. Jo crec en el multilingüisme i el Multiculturalisme, com més llengües i més cultures millor, totes són enriquidores!!!!!
Sr. …. chapeau . Estic d’acord amb voste al 100% .
Sr. Poy, caldria poder, que el seu article arribes a nostre estimat Govern, i també a tots els directors dels diaris i TV del Pais. No hi ha mai cap noticia de França ! Hem donat l’esquena als Francesos.
Felicitats per aquest article. La meva padrina té 97 anys i parla el francés gràcies a aquells anys plens de gloria on ens visita en turistes francesos i que hi havia vida al camping…. avui en dia la nostra societat i el Govern sembla que no sapiguin gaudir d’aquesta ventatja. Ens deixem perdre la vessant francesa i on hi pugui haver un bon producte frances que s’apartint la resta però no tots al mercadona… i desprès a plorar prou hi anem…
Totalment d’acord amb vostè. S’ha de vendre França al país. Es un deure amb els nostres avantpassats. Començant per l’escola andorrana on s’ha deixat de banda de forma escandalosa.
Bravo, molt necessari reflexionar-hi
Molt bon article!!! i d’acird al 100% amb aquest i els comentaris!! Estem davant d’una crisi d’identitat sense precedents! Penso que des de les escoles s’ahuria d0inventivari educar en aquest sentit. Jo cada dia estic més preocupat, en breu serem un territori independent però sense identitat!!
Merci pour cet article. Étant une française qui vit en Andorre et y enseigne le français, cela me paraît juste et normal que la France aide l’Andorre, car nous sommes voisins. L’entraide et la convivialité assurent la paix et le respect des deux pays, l’un pour l’autre. Je m’en réjouis. Malheureusement, dans de nombreux journaux, je lis des propos dévalorisants envers la France et les Français. Cela m’indigne, me décourage. Parfois, certains de mes élèves, reprennent même ces propos. C’est très regrettable, car j’ai toujours rencontré une certaine bienveillance des Andorrans. Bref, cet article vient réparer ces petites misères, alors merci beaucoup !
Molt bé Ricart Poy felicitats per el teu escrit, a veure si tota aquesta colla que estan al PODER obren una mica els ulls i es donen compte de la realitat d una punyatera vegada.
No puc estar més d’acord amb vostè. L’allunyament de la França i l’apropament a Catalunya (que no a Espanya) no ens portarà a bon port. I no hem d’oblidar que tenim un Copríncep francés i un altre episcaopal, que no espanyol ni català.
Totalment d’acord, amb el seu article.
Gràcies Sr Poy per fer-nos reflexionar i pensar.
“Vive La France”
A França li importa una merda Andorra, el seu govern i les seves persones. Només actuen quan la seva reputació es pot veure afectada o volen alguna cosa a canvi. Sarkozy ja ho va dir en el seu moment: si Andorra no millora el seu status fiscal jo deixo se ser Copríncep. Jo crec que l’expressió de per si sola ja ho diu tot. L’espanyolització del principat és preocupant si, però aquesta admiració cega cap un país que ens tracta com un protectorat tampoc ho trobo normal.
Jajaja Sr Poy aquest segle XXi, quan ens a salvat la vida??? I els 20 anys anteriors fins a 1980???
Ens pot donar un exemple????
Potser ajuda a les Elits, al 90% de la poblacio, Franca fa anys que ens va deixar a la cuneta….
Tota la raó Sr. Poy. Als comentaris que creuen que França ens tracta com una merda o be que ens ha deixat a la cuneta, us recordo que Andorra va votar la Constitució per ser complemtament soberana sempré, no només quan van bé les coses.