El futur de Xavier Caballol com a Ferrariman és una incògnita. El personatge s’ha endut per endavant la persona. L’empresari no ha entès que són altres temps. Pots tenir un Ferrari, però si et saltes les normes, encara que a quatre els ih faci gràcia, et trobes davant el gruix de la societat i el pes dels poders públics. Caballol no ho veu o no ho vol veure. Ni el Govern ni la fiscalia ni la policia tenen res contra ell. Ha estat declarat enemic per la gran majoria de la societat andorrana que exigeix que esposi en cintura a qui perquè porti un Ferrari es pugui pensar que té carta blanca a les minses carreteres nacional. Anar dient que ets el més guapo, el més ric, el que més corre, blablabla… et crea un grup de haters considerable. Si vas fent broma com si te n’alegressis que atropellin mortalment a ciclistes i portes un suposat compte dels que has atropellat en la porta del teu cotxe… no sé… El col·lectiu ciclista espanyol va decidir prendre’s la justícia per la seva roda i va fer una campanya amb els anunciants del negoci de Caballol per enfonsar-lo.
Ferrariman només té raó en una cosa. Que una denúncia d’un conductor que també comet conducció temerària en el vídeo que s’utilitza per detenir Caballol és fort de cafè. Utilitzar les càmeres de Mobilitat intentant creuar les imatges amb el vídeo és fortíssim de cafè. I ha estat simplement per la pressió popular. El 99% dels que ha comentat el tema era per celebrar que ’empurin’ a Ferrariman sense entrar amb que l’estaven ’empurant’ surfejant la legislació.
Caballol està condemnat a desfer-se de la part salvatge del personatge. No tinc gens clar que la seva faceta d’streamer presentant o provant cotxes o mostrant passatges del seu estil de vida li permetin mantenir el volum de seguidors que té. Pel perfil dels comentaris, la ‘ferrarifam’ com ell l’anomena és un grup unit al costat de la part més ‘wild’ de Caballol. Ja veurem si sobreviu a la versió descafeïnada.
Cal esperar que l’empresari hagi entès que en l’Andorra actual no hi ha espai per a que ‘malotes’ vagin fent gràcies cremant roda. Aquella Andorra ja no existeix i en la nova aquest perfil estarà sempre en el punt de mira i si algú dispara (atacant-lo, detenint-lo…) s’endurà l’aplaudiment de la graderia.
I per la pallissa mediàtica brutal que es va endur Caballol quan va pensar que a Cuatro li riurien les gràcies és un clar senyal que l’odi que aixeca el comportament i algunes de les afirmacions de Caballol no es circumscriuen a 468 quilòmetres quadrats. Esperem que tot plegat permeti l’empresari recapacitar i aplicar l’exorcisme parcial o total que mereix el personatge.
