La manifestació del passat dissabte d’Andorra Actua va arribar a un punt d’intranscendència tan gran que hi havia més gent en qualsevol dels tres berenars del McAuto de l’Avinguda Tarragona que suposadament tenien lloc al mateix temps. Quinze assistents. Aquest escenari és la culminació d’un procés de ‘blanquejament’ que sembla que porta el moviment a tocar de la desarticulació.
El problema dels antivacunes d’Andorra és que sembla que els hi fa vergonya reconèixer que són antivacunes. I no és una opció molt intel·ligent perquè són més de deu mil adults dins d’aquest moviment. Un de cada sis ciutadans si es té en compte els que s’han ‘passat a l’enemic’ per poder anar al bar o a la ‘pelu’ o al gimnàs o al restaurant i un de cada set si es compta els irreductibles.
S’entén que són els primers a compartir l’estigmatització del mot ‘antivacunes’, sense visualitzar que si un mateix ja no accepta el que és difícilment pot convèncer a d’altres. A Andorra, els antivacunes han intentat utilitzar tàctiques de psicologia comunicativa com centrar la protesta en la ‘llibertat’. No s’està contra les vacunes sinó contra la ‘llibertat’ de decidir si un se les vol posar. Però el moviment només agrupa bàsicament a aquells que no se la volen posar i la propaganda que fan és en contra de les vacunes. No sé com algú va pensar que alterant el missatge central del grup i desviar-lo cap a la llibertat atrauria cap el moviment gent a favor de les vacunes però en contra que s’obligui a vaccinar. La immensa majoria de la població és en contra de l’obligació i s’ha dit per activa i per passiva que no s’obligarà.
Centrar l’atac en el passaport sanitari no ha funcionat perquè la majoria dels deu mil que no s’han vacunat tenen només en comú que consideren les vacunes perilloses i/o part d’un pla d’obscures intencions. I a posteriori traslladar la protesta cap un suposat risc en la vacunació dels infants tampoc ha cuallat. Al cap i a la fi, intentar amagar, dissimular o camuflar l’essència d’un moviment no porta enlloc. Bé, només a que amb deu mil potencials ‘manifestants’ acabin anat quinze.
Ricard Poy
Teniu la mania de classificar les coses en reduccions absurdes. Hi ha gent que no es vol vacunar per principis absolutament respectables. Però aquí tot és blanc o negre perque es mes fàcil per fer campanya…. si no et vacunes ets un mal ciutadà, tens por, o ets un ignorant o simpatitzes amb la Carine Montaner i per tant has de seguir el que fa com un corderet. No sóc antivacunes perquè hi ha vacunes que són necessàries en contextos determinats, ni tinc por, m’he xupat molts els discursos del senyor ministre i d’altres il·lustres experts i no m’agrada aquesta dona. I totes aquestes coses no fan que perdi el respecte per la gent que ha decidit apostar per la opció de la vacunació. Prou ja de discursos absurds i que classifiquin aquest virus com una grip ja… sort que la natura és sabia.
Totalment d’acord amb vostè! Aquest article es propi d’un estómac agraït, i només afegeix llenya al foc.
Trobo a faltar periodisme seriós i respectuós.