‘La manifestació va ser un fracàs perquè la gran majoria defensa l’avortament (tres supòsits), però la gran majoria no vol pagar el preu actual: renunciar al Coprincipat”

L’explicació que va donar Stop Violències de l’escassíssima presència de dones d’Andorra en la manifestació proavortista no s’ajusta a la realitat. El grup feminista va adduir que no hi eren presents perquè tenen por. Pot tenir cert sentit per a un públic forà, però difícilment algú s’ho creu a Andorra. Por a què? Quina conseqüència podria haver-hi per participar en una protesta d’aquest tipus? A perdre la feina? A ser mal vista? La immensa majoria de la població andorrana és a favor de l’avortament en els tres supòsits (malformació, risc per a la mare i violació) i no s’estigmatitza ningú per defensar un posicionament àmpliament majoritari. Si hi hagués una manifestació antiavortista seria diferent. Els participants sí podrien tenir por a ser titllats d’arcaics, integristes, obsolets, masclistes, retrògrads… I aquesta teoria està àmpliament avalada pels fets. A favor de l’avortament hi ha hagut infinites defenses públiques sense cap problema. Les dues vegades que algú s’ha declarat públicament antiavortista li han caigut cops per tot arreu.

La immensa majoria de les dones, i dels homes, estan a favor de l’avortament, però en un percentatge similar no estan disposades a renunciar al Coprincipat com a preu per a la despenalització. S’intenta donar una imatge d’un país extremadament religiós on l’Església mou els fils i els ciutadans segueixen instruccions. Simplement ridícul. Els cristians practicants que van a missa són igual d’escassos que als països veïns, o menys.

El moviment proavortista, segons el meu criteri, ha de canviar la tàctica perquè setanta manifestants, de les quals només una vintena del Principat, és una xifra irrisòria que res canvia. Hi ha quatre temes fonamentals a plantejar.

Primer. No és un problema religiós sinó polític/institucional. La solució només arribarà si es troba un camí que permeti compatibilitzar el dret a avortar i el manteniment del Coprincipat. A hores d’ara sembla improbable pel posicionament de l’Església catòlica. És el Vaticà qui hauria de modificar el seu dogma. I això no està vinculat a Andorra, sinó al catolicisme d’escala planetària. Ni que el Copríncep Episcopal volgués, que no vol, es podria despenalitzar perquè el Vaticà el cessaria immediatament i renunciaria al Coprincipat. I com és una institució indivisa, el francès cau automàticament. La dicotomia és clara: seguir com fins ara o despenalitzar i convertir-se en República. Entre les úniques dues opcions factibles, la majoria de la població opta per la primera. Si hi hagués Coprincipat i despenalització dins del menú ja faria anys que s’hauria fixat. Conclusió: no van anar dones (i homes) a la manifestació perquè no cal convèncer ningú d’estar a favor de l’avortament. La gran majoria ja portem el convenciment de sèrie.

Segon. Les andorranes no tenen cap problema per avortar diferent del de la immensa majoria de les catalanes. S’han de desplaçar com totes les que no tenen un centre avortista a la seva ciutat. I van majoritàriament a Barcelona com moltes catalanes. A Andorra hi ha un centre d’acompanyament que dóna informació, ajuda i suport per a qui vulgui avortar. En el discurs cap a fora s’intenta vendre que l’avortament per a una andorrana és una odissea. És un drama i una situació molt difícil en molts aspectes, però exactament igual que per a la majoria de catalanes. Si s’aprova l’avortament, hi haurà centres privats a Andorra? No. Com no hi ha un departament d’oncologia infantil perquè no hi ha prou casos l’any per mantenir la infraestructura. Els recursos són limitats. Com les andorranes no tenen cap obstacle afegit per avortar, el debat és moral. És just que el meu país consideri un delicte interrompre l’embaràs? No. No és just. Conclusió: no van anar dones (i homes) a la manifestació perquè a efectes pràctics les andorranes no tenen cap problema per avortar que no tinguin les dones de Puigcerdà.

Tercer. Assolir l’objectiu no justifica algunes falsedats al·lucinants que buscaven cridar l’atenció internacional a partir de denigrar Andorra. Stop Violències té un greu problema d’empatia que deriva fonamentalment d’haver dit que a una menor violada Afers Socials la va obligar a tenir el fill per donar-lo en adopció. Tothom sap, Stop Violències també, que això és absolutament fals. I ni els homes ni les dones del Principat ho perdonen o ho obliden. Difícilment es pot tenir empatia quan un grup va a l’ONU a dir que Andorra fa aquestes barbaritats per donar una imatge del país com si fos un estat instal·lat en l’edat mitjana amb inquisidors cremant ‘bruixes’ avortistes per les places. I poden donar gràcies a que els membres del Govern de tant en tant no tenen dos dits de seny. Portar a la fiscalia aquesta mentida és l’error més greu que ha comès l’executiu actual. La difamació és flagrant, però s’ha fet en defensa d’una causa ‘justa’ com és el dret sexual i reproductiu de les dones. Per tant, portar la fiscalia la mentida en realitat significava portar l’avortament a la Justícia. I el fiscal, en aquest cas amb el mateix nivell de seny que Govern, posa la cirereta i ho porta a la Batllia. El titular és fàcil: Andorra vol empresonar les defensores al dret a l’avortament. I la difamadora es converteix en víctima. Com s’han de sentir les treballadores socials a les quals se les va acusar d’haver fet aquesta animalada? Conclusió: No van anar dones (i homes) a la manifestació perquè els que la convoquen es dediquen a arrossegar pel fang el nom d’Andorra amb falsedats d’aquesta magnitud.

Quart: Considerar els partidaris de mantenir el Coprincipat com antiavortistes fa riure. El 90% no ho som. I ho sap tothom. Per tant, intentar fer veure que a Andorra hi ha una lluita entre catòlics antiavortistes i laics avortistes és portar el debat a un terreny irreal. El problema d’Andorra res té a veure amb Amèrica Llatina o Polònia o el que hi havia a Irlanda o els Estats Units, entre molts altres. Espanya, Holanda o Gran Bretanya estan disposats a renunciar a la monarquia per algun tema en concret? Aquest és el debat. I es pot ser, per exemple, un republicà convençut, però s’ha de respectar que la majoria vulgui mantenir una monarquia. És el que té la democràcia. Conclusió: no van anar dones (i homes) a la manifestació perquè la lluita real per la despenalització passa per propostes electorals, negociacions amb els Caps d’Estat i posicionaments dels partits polítics i la societat civil.

PD: Els principals problemes reals que afecten a la major part de la població són els salaris baixos i el preu dels lloguers.

Ricard Poy