“La Generalitat s’inventa de nou una història sobre Andorra, ella mateixa se la carrega i deixa per terra l’executiu del Principat”

L’obsessió de la Generalitat de Catalunya està arribant a un punt que requereix anàlisi per part de professionals. Fins fa un mes semblava que a l’actual executiu català simplement el Principat no li cau bé. Sigui perquè no s’ha alineat amb l’independentisme, perquè considera que se’ls priva de tenir més turisme intern, perquè Piqué ha comprat l’FC Andorra, motius històrics… no ho sé. Potser és poca sintonia amb l’actual govern andorrà… no ho sé.

Possiblement aquesta relació poc ‘friendly’ ja s’ha assumit des d’Andorra, tot i que el paper de l’executiu és ser el més amable i dialogant possible per intentar revertir la situació. Ara bé, en l’últim mes han succeït dos episodis que no tenen explicació racional. El primer, àmpliament comentat, arriba quan la Generalitat intenta carregar les culpes al govern espanyol pel fet que no es permeti la mobilitat entre Andorra i Catalunya, més enllà de l’Alt Urgell. Era un invent amb poc recorregut perquè és públic i notori que és la Generalitat qui té les competències sobre l’entrada i sortida del seu territori. Igual que va decidir que hi havia pas lliure amb l’Alt Urgell, va determinar que a la resta de comarques quedava vetat.

Aquest primer invent podria entendre’s dins del sentiment de culpa de saber que és una mesura injusta. Un cop es pot fer turisme lliurement (amb bombolla de convivència) dins de Catalunya no passava res per ampliar-ho a Andorra. La Generalitat sap perfectament que l’única comarca que surt beneficiada del pas lliure és l’Alt Urgell perquè és l’única on el ‘turisme’ és majoritàriament en sentit invers.

El segon invent és més difícil de comprendre. La Generalitat i el Govern andorrà havien arribat a un acord, fet públic, pel qual es permetrà el pas lliure després de Setmana Santa. El 6 d’abril hi ha una reunió per avaluar que no s’hagi complicat tant la situació epidemiològica que l’acord s’hagi de tirar enrere. Si aquest escenari no es produeix, el 9 d’abril s’obrirà. Aquest, sense més derivacions, era el pacte. Però ahir la portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó va explicar que estava damunt de la taula que la gent del Principat pogués anar a veure familiars a Catalunya durant Setmana Santa. L’executiu andorrà no tenia cap constància, tot i que Budó havia indicat que era un tema que es tractava conjuntament. El ministre portaveu Èric Jover va haver de sortir a explicar que no se sabia res d’aquesta possibilitat, que demanarien informació a la Generalitat, però que era benvinguda qualsevol obertura.

Avui, però surt el secretari de sanitat de la Generalitat Marc Ramentol i diu que dins de la taula tècnica conjunta en temes sanitaris s’ha decidit per consens que no es permetrà el pas a visitar familiars. La reunió de la taula conjunta és real, però bàsicament per tractar sobre vacunes. La mobilitat entre els territoris (els presents a la reunió eren representants sanitaris) ni estava a l’ordre del dia, ni s’ha tractat. Seria gravíssim que els representants del govern andorrà haguessin estat partícips de la decisió de no permetre anar a veure familiars. Una cosa és acceptar perquè la Generalitat és qui té la potestat de decidir i l’altre és ser part activa per carregar-s’ho.

Tot plegat, ni mai va existir aquesta opció (o com a mínim mai es va comunicar a Andorra) ni avui els dos executius han decidit no implementar-la. L’invent va néixer del ‘no res’ i ha desaparegut en el mateix context amb l’única afectació, un cop més, de posar l’executiu andorrà en un compromís.

Ricard Poy