Fa unes setmanes Jordi Évole en un article publicat a La Vanguardia parlant de la política de comunicació dels clubs de futbol escrivia: “Los clubs se han bunkerizado, y los medios se han llenado más de opinión que de información”. Diria que està passant el mateix en molts altres àmbits, en el polític sense dubte, però també en l’econòmic, el cultural o el social.
Estem en plena era digital, la globalitat s’ha imposat i tenim al nostre abast tecnologia per estar més ben informats i més ràpid que mai. Però, en contrast amb aquesta realitat, tinc la impressió que l’abundància de mitjans i canals ens ha acabat desbordant. No vull generalitzar, però sovint no tenim temps ni voluntat de buscar i premiar la qualitat en la informació, de distingir la imparcialitat, de valorar el contrast, o d’aplaudir la rectificació davant l’error en una informació. Ens acomodem a llegir i escoltar allò que ens complau. Preferim “informar-nos” per refermar la nostra opinió que per qüestionar-la.
Es diu, i ho comparteixo, que la digitalització dels mitjans de comunicació ha afavorit la democratització de la informació. Però també crec que l’ha banalitzat i ha contribuït a la simplificació de qualsevol fet fins a l’absurd. Reduir una noticia a un titular, una foto o un vídeo de trenta segons ha anat en detriment de la investigació, dels matisos i de la fondària i riquesa que només ens poden aportar un text cuidat en la forma, treballat en el fons i contrastat en els arguments. I clar, tot plegat acaba sent terreny abonat perquè uns editors pressionats pels comptes d’explotació baixin els braços davant la precarització laboral dels periodistes i els interessos dels anunciants.
Un tema complex que no vull simplificar. No tinc, ni molt menys, la solució. Però si que crec que com a ciutadans i lectors tenim molta més força de la que imaginem. Hem de ser curiosos, llegir de tot i de tots colors, però hem d’exigir informació veraç i tractada amb rigor. Tenim moltes formes de no fer grans a les publicacions que repetida i obertament ens manipulen, no rectifiquen quan s’equivoquen o es mouen entre el sensacionalisme i l’anècdota. No llegir-los, no comentar-los a les xarxes o no alimentar-los amb clics. A més exigents siguem amb els mitjans de comunicació, més ajudarem als periodistes que volen fer una feina professional i volen informar perquè ens puguem configurar la nostra pròpia opinió.
Els generadors d’informació siguin governs, partits, clubs, associacions o empreses, també hi poden fer molt. El millor antídot contra el pseudo-periodisme, contra la desinformació i la manipulació, i contra la simplificació interessada és la transparència i la informació complerta. S’equivoquen els que es volen protegir no dient res o dosificant, a compta gotes i a destemps, la informació. “Bunqueritzant-se” com diu l’Évole. La transparència serà un valor irrenunciable per a les empreses i les administracions que aspirin a l’excel·lència en la seva governança. Un reconstituent per la premsa i una plantofada pels publicistes disfressats de periodistes.
La benvinguda i els millors desitjos per qualsevol mitja que neixi amb la vocació d’informar.
Sempre és benvingut qualsevol mitjà de comunicació que ens pugui informar i donar noticies reals i fidedignes en aquest món tan boig de la informació. I si a sobre ens ajuda a donar la nostra opinió, sense rancúnies ni pors, però amb respecte, molt millor.
Benvinguts en aquest món on la informació objectiva i responsable ja no sembla que pugui ser una opció, sinó una obligació.
Responsabilitat, crítica constructiva, investigació, llibertat d’expressió i molta determinació !
Sort i endavant…
Benvinguts!!
Només demanem, si us plau, informació de veritat, opinar es bo i escoltar també però necessitem informació de veritat, real, … de la resta ja tenim prou.
Molta sort i Molts èxits !!!