“El jutjat de primera instància número 20 de Barcelona ha condemnat Joan Samarra per intromissió il·legítima a l’honor de Jordi Cinca pel ‘cas Orfund’. La sentència determina que Samarra ha de pagar 7.000 euros al ministre de Finances i contractar als diaris la publicació d’una pàgina on es reprodueixi de manera íntegra la part condemnatòria del veredicte”.
Aquest extracte de la notícia publicada pel Diari d’Andorra el 4 d’abril del 2018 teòricament posava fi a un dels episodis més vergonyosos de la història recent del país. Durant dos anys, mitjans d’Andorra i d’Espanya van estar ‘matxacant’ Jordi Cinca en una campanya perfectament orquestrada i que donava el tret de sortida al fenomen de les ‘fake news’ que en els últims anys s’han fet ja tan habituals a les Valls. Sis instàncies judicials diferents, espanyoles i andorranes, van anar dient una a una que tot era una invenció sense cap tipus de fonament.
En totes es recollia que no hi havia ni una sola prova i en una s’arriba a afirmar que més que una querella era un guió de pel·lícula de cinema on es van inventant diferents escenes sense cap base. Van arribar a fer un llibre ‘Diamantes Sucios’ on es recollies totes les difamacions inventades hagudes i per haver. La Justícia va reconèixer que tot eren calúmnies, però no van condemnar l’autor, Carlos Quílez, perquè es basava en la querella de Samarra i per tant el culpable era només Samarra i no tots els que van difondre les injúries. I després d’haver intentat acabar amb la carrera política de Cinca (únic objectiu de la campanya esponsoritzada) on és ara Joan Samarra fill. On és? Més enllà de sortir al BOPA en múltiples requeriments de constrenyiment o embargament per deutes pendents.
L’opinió pública ha madurat molt des de llavors, perquè l’allau d’acusacions sense cap tipus de fonament envers les autoritats que van participar en el procés d’intervenció de BPA va ser tan bèstia i tan poc fonamentada que va aconseguir ‘curtir’ una societat verge en aquest tipus de pràctiques. L’enduriment de la pell mediàtica és tan gran que quan va arribar l’infame documental d’encàrrec per difamar el país, no va tenir la més mínima transcendència a nivell intern. El problema d’haver-se inventat tantes animalades on es pren a la gent per idiota (Toni Martí donant un sobre marró amb diners d’un suborn a un empresari i fent-ho just en el moment en què el cambrer ve a prendre la nota perquè quedi constància del delicte) només té com a positiu que a la major part de la població li és igual el que s’inventin (excepte, evidentment, als difamats).
Potser l’organització d’injuriadors pensa que si aconsegueixen fer desaparèixer Andorra, al mateix temps desapareixerà el cas BPA. És cert, però que l’intent, tot i que l’objectiu sigui utòpic, va deixant reputacions i vides malmeses. L’agrupació d’injuriadors esponsoritzats ha modificat la tàctica. S’han professionalitzat. Van veure el perill de difamar constantment des de dins d’Andorra. Es van adonar que aquí no es poden fer atacs directes perquè podrien acabar a la Comella. S’ha de ser sibil·lí. Els míssils es van deslocalitzar i els han col·locat a l’altra banda de la frontera. Des d’allà es pot atacar Andorra amb certa impunitat. A Espanya el grau d’injúries és de tal calibre des de fa tants anys que pràcticament mai hi ha cap sentència condemnatòria.
Els objectius també han canviat. Durant la passada legislatura s’atacava les institucions i els seus representants amb l’esperança d’un gir polític perquè entrés a governar algun partit que defensés els seus interessos. I no va ser així. Es van adonar que la tàctica no es podia repetir. Calia anar a destruir un altre pilar del país i arribar al mateix objectiu, la destrucció d’Andorra, per via indirecta. Si no pots tirar l’edifici, rebenta una paret mestra i a veure que passa. I ara estem en aquest nou escenari en el qual l’objectiu és fer caure el sistema financer amb difamacions esponsoritzades en mitjans estrangers. I em ve al cap una frase que em va dir un excàrrec polític respecte a les pel·lícules on surten malvats que acaronen gats i que volen destruir el món: són conscients que destruint Andorra també s’estaran destruint ells mateixos?
Ricard Poy
Es clar. I Jordi Pujol també ha sigut difamat, i el rei emèrit, clar. 😂😂
Va home va,… Subvencionats. Al banc vam veure els lingots i els díamants. Que feu? Neteja? Aquest país és de tradició contrabandista i pirata, i això serà difícil de desenquistar.
A la Massana encara riem, heu tingut un “oblit” , tambe son a govern….i fent “negocis”….
El Joan aquest és un pobre tio, un poca pena. Aires de grandesa dins un esperit de pobresa i feblesa. El problema son els que aprofitant les penúries que passava aquest noi el van fer sortir a explicar qualsevol cosa ves a saber per quina misèria.
Només calia seguir quin salesià del sant ermengol va acabar a costa de marfil, de qui era mentor, un mentor i de qui era amant, una infermera avui reconvertida en empresaria de internet. No calia buscar mes.