Roger Padreny ha estat ràpid en adonar-se del bassal en el qual s’està posant Govern respecte al projecte d’aeroport a Grau Roig. L’executiu ha portat la proposta per construir aquesta infraestructura, liderada per la Cambra de Comerç, a l’organisme internacional d’Aviació Civil (OACI) perquè dictamini la viabilitat tècnica. Padreny simplement aprofita aquest fet per preguntar directament a Govern si està o no a favor de l’aeroport dins de territori andorrà. El conseller socialdemòcrata potser deu saber que està tocant un dels punts febles de l’executiu on fa temps que es fan jocs malabars per quedar bé amb totes les bandes.
La majoria de l’executiu i del grup parlamentari demòcrata creu que el projecte d’un aeroport a Grau Roig simplement no té cap sentit. Ni per impacte ambiental, ni per funcionalitat tècnica, ni per finançament, ni per viabilitat econòmica… No hi ha ni un sol aspecte clau de l’aeroport que sigui positiu, excepte el concepte d’una certa salvaguarda de la sobirania en poder entrar i sortir del país sense posar un peu o una roda en els països veïns.
Des de temps de Toni Martí la política respecte a l’aeroport intern ha estat de deixar passar el temps i esperar que la lògica acabés amb un projecte sense sentit. No es rebutja mai directament, sinó que s’opta per la fórmula amable de dir que el de la Seu és prioritari. L’estratagema, però no ha funcionat perquè a l’escalf de la insistència de la Cambra s’han anat pujant al carro altres empresaris i polítics. I amb Xavier Espot la línia ha estat la mateixa del ‘laissez faire, laissez passer’… fins ara.
Govern ha portat el projecte a Aviació Civil Internacional i això només pot voler dir dues coses. O bé hi ha hagut un canvi global de posició i l’executiu l’ha portat per veure si és possible tècnicament o simplement ha ‘contractat’ un suposat assassí de projectes d’aeroports inviables sabent que l’OACI li farà la feina bruta.
Evitar enfrontar-te amb alguns dels teus deixant que un informe tècnic et lligui les mans és una tàctica genial, sempre que juguis amb les cartes marcades i sàpigues quin serà el resultat de la partida. Padreny, en tot cas, ha jugat amb encert i, encara que només rebrà respostes genèriques i evasives, posarà damunt la taula un tema molt delicat, especialment si es té en compte que la Cambra rep fons públics i per tant és amb els diners de tots que s’està pagant un serial en el qual no ha cregut mai la major part dels seus protagonistes.
Ricard Poy
