‘Espot ha fet retrocedir 15 anys a la ràdio i televisió públiques nomenant Imma Jiménez com a directora’

La sorpresa pel nomenament d’Imma Jiménez com a directora general de Ràdio i Televisió d’Andorra ha estat majúscula. Es donava per fet que RTVA ja havia superat els temps de les designacions exclusivament fonamentades per l’afinitat amb el partit que mana o amb el cap de Govern. El mínim dels mínims és que el nomenat, al qual a l’Europa Occidental se li accepta una línia afí al poder, sigui un professional de l’àrea de l’empresa pública per la qual és nomenat. Si només es tracta de designar un simple gestor econòmic, quan hi hagi el relleu a Andorra Telecom o FEDA que facin un càsting entre directors de supermercats o d’hotels i el que tingui millor gestió econòmica demostrada que sigui elegit. A Espot mai li passaria això pel cap perquè són dues empreses públiques a les quals respecta.

Nomenar algú sense experiència en comunicació és menystenir als mitjans públics i tornar a èpoques de Forné o Bartumeu on l’únic requisit per al càrrec era la total i absoluta confiança. No li fa un favor a Jiménez a la qual li espera un viacrucis sense tenir cap culpa. Serà sempre sospitosa d’afavorir a Govern, per un nomenament sense cap sentit, faci el que faci. Que no li passi res durant la campanya electoral. O els debats. Quin mal li ha fet Govern a la credibilitat dels mitjans públics amb aquest nomenament. S’ha tornat 15 anys enrere quan es donava per fet que les escaletes les dictaven des de l’edifici administratiu i la ‘tele’ era el ‘coto’ del cap de Govern de torn. Tota la tasca de retorn a una certa sensació d’independència del mitjà treballada durant deu anys s’ha acabat de cop. I el pitjor és que segurament són conscients. Han mantingut en secret tota l’operació (fins i tot entre els càrrecs demòcrates) fins a l’últim segon quan han presentat Jiménez davant de la redacció. Sabien que si la ‘cacicada’ se sabia abans que fos oficial potser no s’arribava a asseure mai a la cadira.

Em sap extraordinàriament greu escriure tot això. Jiménez em sembla una bona professional i àmpliament preparada per dirigir altres projectes. Però no té la qualificació que es requereix per dirigir RTVSA. Els mitjans públics han de fer front a un canvi global o en uns pocs anys es començarà a posar en dubte la necessitat d’abocar més de cinc milions d’euros anuals en un projecte amb un impacte real discutible. Cal tenir uns mitjans públics, com es va demostrar a la pandèmia, però les dubtoses audiències (qui de vostès posa ATV cada dia?) i l’excés de personal la posaran ben aviat en el punt de mira. Xavier Mujal se’n va amb la feina feta d’haver pacificat la televisió i haver donat resposta a grans reptes com la pandèmia, però el seu substitut és qui l’ha de girar com un mitjó. L’impacte de les plataformes com Netflix han accelerat el risc d’esdevenir residual en el mercat comunicatiu nacional.

I ha de quedar clar que assumir la direcció d’RTVASA és una missió suïcida. És en un lloc d’exposició pública, com a prova aquest article, situat en la diana de la banda de difamadors, injuriadors i mitjans pagats per fer mal a qualsevol persona o institució vinculada d’alguna forma al Govern o a l’Estat. S’ha de reconèixer que Jiménez és valenta perquè dirigir la tele és ballar cada dia en el vidre de mil mires telescòpiques. Quan Mujal va anunciar que plegava i la rumorologia va fer córrer el meu nom, no vaig tardar ni un minut a dir que, encara que estava segur que mai m’ho proposarien, que a ningú de ningú se li passés pel cap ni en cap reunió o trobada de bar de citar el meu nom com a potencial candidat. A efectes d’RTVASA jo soc ‘tornero fresador’, tot i que ara he vist, i no m’ho podia imaginar, que això no impedeix ser nomenat com a director general.

Segurament Espot, com va fer Forné i Bartumeu, ha preferit preponderar la fidelitat i la confiança a la preparació tècnica. Un error tan gruixut que és impensable en l’Espot de la primera meitat de la legislatura. Precisament està carregant de raons als injuriadors habituals perquè li tirin a la cara la bunquerització i la pèrdua de perspectiva de la realitat, només escoltant al seu cercle íntim, que van patir en les etapes finals Martí o Bartumeu.

Jo crec que un Govern pot nomenar algú de confiança per a un càrrec com aquest, tot i que respecto qui pensi que s’hauria de fer a través d’un tribunal imparcial. Però ja que es nomena ‘a dit’, un decòrum mínim del ‘nomenador’ és elegir algú amb una trajectòria professional (i no cal que tingui el títol però sí una mínima experiència en el sector. Algú s’imagina que passaria si el Govern espanyol nomenés a un directiu d’Iberdrola com a director de Ràdio i Televisió Espanyola?