El panorama polític andorrà cada dia s’assembla cada cop més a un circ de tres pistes. Hi ha dos fenòmens dignes a estudiar. El primer és una tendència suïcida a l’escissió permanent. Del PS del 2011 i dels liberals del 2015 han sortit respectivament quatre i tres nous grups, respectivament. I cap de les dues ‘matrius’ era majoritària en el seu moment dins dels votants. Del PS han sortit SDP i el grup de Gili a Escaldes. ‘Lo’ dels liberals és de traca. De la formació del 2015 l’atomització ha derivat en liberals, Terceravia, Acció i Andorra Endavant.
L’escenari preelectoral no té desperdici perquè els demòcrates com a força majoritària i favorit per guanyar els comicis és com la dona d’Ulisses. Amb el somni d’un pacte amb DA, una sèrie de forces veuen el camí més fàcil i directe per entrar a l’edifici administratiu. Espot, quan se li acabin les fulles de la margarita i acabi anunciant que es presenta, té un dilema. Bé, em sembla a mi que té un dilema. O pacta a la dreta o a l’esquerra. Poden anar sols, però el sistema de les territorials acostuma a ser cruel, especialment en les parròquies més poblades amb les candidatures en solitari.
Els demòcrates poden mirar a la dreta i fer un pacte a les territorials amb els liberals on és possible que SDP acabi entrant perquè com només té presència significant a Andorra la Vella es pot reeditar l’acord de les mil sigles que va fer Marsol a les comunals. O pot mirar lleugerament a l’esquerra i pactar amb els exliberals d’Acció. Però tota acció té reacció. Si gira a la dreta obre la porta a un bloc de centreesquerra amb Acció, Concòrdia i els grup comunal del comú d’Escaldes. Si opta per l’altra opció, gairebé obliga els liberals a pactar amb Terceravia i impulsar la creació d’un gran bloc de dretes reprenent el que hi havia al 2015. Perquè l’únic que dificulta aquesta opció és l’enemistat manifesta entre Josep Pintat i Jordi Gallardo si aquest últim vol anar a les llistes.
Què faria jo? Per guanyar les eleccions i fer majoria absoluta pactar amb els liberals. Per tenir una legislatura tranquil·la amb els meus socis, pactar amb Acció, sempre i quan els massanencs de Ciutadans Compromesos (que no poden veure a Judith Pallarès) no se’n vagin ‘al monte’.
Per què? Doncs perquè els liberals tenen molt més pes electoral que Acció. Simplement la ‘marca’ ja els hi dona un percentatge de vots, més enllà dels candidats de cada partit. I Acció necessita un parell d’anys per veure si té o no ‘tirada’ entre l’electorat.
Ricard Poy