En aquest dia i hora on l’acrònim COVID-19 és el protagonista indiscutible del l’atenció mundial, ningú no hauria de dubtar que a Andorra ens trobem davant una crisi mai vista, que certament compartim amb els nostres veïns immediats, i més enllà amb la resta dels habitants del planeta.
Des de que Xina va comunicar a la Organització Mundial de la Salut, el 31 de desembre, la existència d’una pneumònia inusual, la pandèmia del coronavirus s’ha propagat de manera exponencial arreu del món afectant a dia d’avui, a prop de 300 mil persones i matat prop de 9 mil. En la nostra Andorra on hi convivim uns 80 mil residents, els 75 contagiats ens haurien de moure cap a la inquietud i, potser també, a l’angoixa. A més hi ha centenars de sospites per haver estat en contacte amb infectats. Un d’aquests casos és el nostre ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, actualment aïllat de manera preventiva.
Davant un enemic d’aquesta naturalesa, omnipresent i invisible, és evident que la victòria només dependrà de les accions col·lectives.
El nostre Copríncep Macron ha fet cèlebre la frase “estem en guerra”, situació que literalment el nostre país no ha viscut mai però que ens ha d’inspirar per fer front a un enemic que compartim. Un enemic al que cadascú de nosaltres, irònicament, pot ajudar a guanyar la batalla, trametent el virus a la nostra família, amics, o veïns sense saber-ho.
En temps així no hi ha cap altre estratègia que la resposta nacional i coordinada de tota la població. Una resposta que hem de suposar que ni el sector privat ni les institucions públiques poden oferir separadament.
És hora de mirar els nostres representants legals, el Govern en primer lloc, al Consell general, i també els Cònsols i a totes les forces polítiques, sindicals i patronals del país, ja estiguin al poder o en l’oposició, es trobin dins o fora de les institucions representatives, per treballar units, sense voler treure rèdit polític de les seves actuacions. Ara no és el moment de la lluita política, sinó d’unir esforços i coordinar-se també amb les institucions no governamentals dedicades a l’ajut a l’altre i més enllà, a tots els particulars que vivim i estimem el nostre país.
Compartim la preocupació de forces polítiques i dels agents socials, així com també de diverses onegés sobre les mesures econòmiques que son crucials per a ajudar a la població, especialment a la més vulnerable, però segurament estem tots d’acord que la primera i més urgent resposta a les necessitats de la població en aquests moments és la centrada en aturar i vèncer el coronavirus.
Amb aquest objectiu cal continuar la coordinació dels recursos humans i materials mèdics del país, i assegurar tot el suport humà i material que les institucions i la població siguem capaços d’oferir a l’enorme esforç que es demana als nostres admirats professionals sanitaris.
No hi ha raons per dubtar que una vegada cridats, la resposta de la població i les institucions serà entregada i entusiasta.
Com hem dit, aquesta crida a la solidaritat i al treball en equip correspon al nostre Govern, convidant en una mateixa taula a la resta de les forces polítiques i les institucions públiques i privades disposades a participar-hi. Aquesta taula hauria de tenir al seu càrrec, una vegada resolta la crisi, el disseny del pla econòmic i social que ha d’establir les mesures necessàries per a la recuperació.
Ningú no dubta que els Coprínceps donaran suport, de manera clara i explicita ja ho ha fet el copríncep Joan-Enric Vives.
Així és com el nostre país ha sobreviscut a tantes i cadascuna de les crisis que s’ha trobat durant mes de set segles d’existència, sense distingir entre majories i oposicions, per damunt de diferències i parroquialismes, com un sol home, en temps difícils.
Consell Editorial del Poble Andorrà
(El Consell Editorial de Poble Andorrà està format pel responsable del mitjà i persones de reconeguda vàlua i experiència en els aspectes clau de la vida política i econòmica andorrana)
