En un primer moment, totes les parts implicades, partits polítics, sindicats i patronals van felicitar al Govern per les seves decisions valentes, destinades a pal·liar com a mínim parcialment i provisionalment, els efectes de la crisi que ens està assetjant. Així semblava que imperava el consens, però en de pocs dies, constatem com alguns estaments del Principat divergeixen respecte a aquestes propostes. Entre altres, la patronal, la Confederació Empresarial d’Andorra (CEA), pregona que aquestes mesures no serien suficients i doncs s’hauria de recórrer a la figura ara coneguda com a ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) que equival a posar en atur provisional a una part o totalitat del personal amb una reducció de salari relativament important. I sol.licita que l’Administració faci front a un percentatge de la remuneració d’aquests treballadors, sense però precisar la participació de les empreses en aquest finançament.
La primera pregunta que suscita aquesta petició és esbrinar amb quina disponibilitat de tresoreria l’Administració podria satisfer aquests pagaments. No podem obviar que el pressupost de l’Estat deriva directament i exclusivament de les diferents taxes i impostos que recapta. En l’actualitat, moltes d’aquestes taxes no són generades i, respecte als impostos sobre societats o persones físiques, la seva recaptació queda supeditada a l’activitat econòmica del país. D’altra banda, aquesta retallada salarial, atès que certament els treballadors haurien de renunciar a una part dels seus ingressos, afectarà de ple al consum intern, en el moment que s’aixequin les prohibicions dictades per Govern.
Un altre interrogant és que aquesta proposta demostraria l’absència de tresoreria de les empreses representades per la CEA, que ni els permetria fer front a un tancament que podria durar entre 3 setmanes i un mes, tot i la bona temporada d’hivern. Malgrat això, no es pot negar que aquesta demanda té sentit, davant de les dificultats que ens esperen. Ara bé, l’esforç que representa hauria de ser compartit i repartit entre tots els col·lectius, amb l’exemple del que acaba de decidir el govern francès que ha d’afrontar una situació tant delicada, o més, que la nostra. França projecta donar una certa flexibilitat al Codi de relacions laborals i facilitar recórrer a l’atur parcial, en part finançat per les arques públiques, també ha anunciat que aquestes ajudes no es podrien destinar a les empreses que, ¡al 2020, reparteixin dividends entre els seus accionistes.
Hauria estat una bona iniciativa de la CEA si, en el mateix moment que demanava que els assalariats suportin bona part del pes de la crisi, hagués anunciat que els seus socis renunciaven a la distribució de dividends per aquest exercici, amb la finalitat de capitalitzar les seves empreses. Una mesura que també hauria pogut proposar és la submissió a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) dels eventuals dividends distribuïts durant aquest any 2020. És sabut que aquests no tributen a diferència dels salaris percebuts pels treballadors i aquesta segona proposta hauria permès, de ben segur, entrar en una negociació entre Govern, patronal i sindicats, que demostri un veritable ànim de solidaritat. No és el moment de defensar uns interessos particulars i tothom ha de participar de l’esforç que necessita el país. Per tant, sí a l’ERTO, sempre i quan els empresaris facin prova de solidaritat col.lectiva.
Consell Editorial de Poble Andorrà
(El Consell Editorial de Poble Andorrà està format pel responsable del mitjà i persones de reconeguda vàlua i experiència en els aspectes clau de la vida política i econòmica andorrana)
I a part del responsable del mitjà qui forma part del seu Consell Editorial ? quines persones?