‘La ‘sobramenta’ demòcrata acabarà ‘provocant’ una aliança Liberals-Unió Laurediana que els hi pot costar molt cara’

Els polítics tenen el mal costum de retroalimentar-se entre el seu cercle més íntim i la seva percepció de la realitat sovint és esbiaixada. Compten que tenen més vots dels que en realitat poden esperar. Pateixen a més d’un problema crònic de memòria.I confonen les eleccions nacionals amb les comunals. En les primeres el vot ideològic és molt més important i el triomf s’obté a les territorials. El problema arriba en el moment en què, i passa sempre, els interessos de cada partit no tenen perquè ser els mateixos cada parròquia.

I anem a parlar dels demòcrates que s’han convertit en la ‘reina del baile’ perquè és la parella que més pretendents té per a la dansa dels pactes. Per als taronges, les necessitats d’aliances a Canillo on guanyaran encara que posin de cap de llista a l’estàtua del Mirador del Roc del Quer no tenen res a veure a Andorra la Vella, on necessiten que pugin a l’autobús dels pactes fins i tot els ànecs del parc central.

En algunes parròquies els demòcrates es veuen guanyadors i no creuen que necessitin un pacte amb els liberals, però això de pactar aquí sí i allà et quedes a casa és complicat.

Els liberals no pesen massa, la veritat. Els exliberals d’Acció encara menys, però la diferència entre els primers i els segons és que l’actitud de ‘sobramenta’ demòcrata pot enviar Josep Maria Cabanes als braços ‘polítics’ de Josep Pintat. Terceravia està morta i només pot aspirar, i ho farà, a guanyar la parroquial laurediana i a la intranscendència més absoluta a la resta de parròquies. No té cap sentit que Pintat torni a ‘ensarronar’ un conjunt de ‘kamiazes’ com el de fa quatre anys perquè no els voti ni la família. Si Terceravia no pacta i només aspira als dos consellers lauredians i un a la nacional, com sembla, el partit no acaba la legislatura a menys que s’hagi convertit en decisiu per a fer una majoria.

La ‘sobramenta’ demòcrata és a punt de fer reviure l’escenari del 2015 quan Unió Laurediana i Liberals anaven junts. Quina poca memòria que tenen les tarongetes. Una opció de dreta pura és un enemic doble. Primer perquè hi ha una part genys menyspreable del votant demòcrata que davant una opció més dretana (i amb un mínim de consistència) es plantejarà tirar pel dret. Bona part de l’empresariat i de professionals liberals no estan massa contents amb algunes de les polítiques de DA o l’acord d’associació i és possible que optin per votar un bloc de dreta dura. Com a mínim perquè facin contrapès. Els liberals fins ara han defensat l’acord, però vull veure que passa si s’integren en una aliança dreta-dreta on la majoria del seu electorat possiblement estigui en contra.

Alguns sembla que de contemplar la lluentor dels tarongers els hi rellisca la memòria. Al 2015 quan Liberals i Unió Laurediana van anar junts van ser la segona força política. No fotis. Doncs, sí. Resultat: 5.444 pels demòcrates, 4.073 pels liberals liderats per Pintat i 3.466 per al PS. Si algun dels brillants analistes que circulen al voltant del poder és incapaç de veure el potencial d’un partit de dretes ‘comme il faut’…

El segon perill és que curiosament el gran beneficiat de tota aquesta operació és el PS. Per separat, les llistes que poden fer liberals i Pintat són majoritàriament testimonials. Però en conjunt és possible que captin gent d’un cert prestigi per encapçalar-les perquè sabran que, com a mínim, no van a fer el ridícul. L’impacte d’una llista de dreta pura és diferent per a DA en cada parròquia. A Canillo encara es riuen i a Andorra la Vella perden ni que Conxita Marsol lideri la llista. A Ordino ‘complicadet’, a Escaldes ‘fotudet’ i a Encamp ja veurem, ja veurem… Els liberals ni que vagin amb Pintat o amb Margaret Thatcher o amb Friedrich August Hayek no poden guanyar cap territorial, però sí resten una sèrie de vots que poden provocar el triomf d’un PS que aquest cop no tindrà el llast del partit del Jaume restant-li a gairebé cada parròquia. Un partit de dretes fort, a més, acabarà atraient altres satèl·lits com ja va passar al 2015 perquè és una formació amb futur, sempre i quan no treguin les navalles com va passar entre Gallardo i Pintat.

Com a espectador fins i tot pot ser bo que liberals i Pintadistes s’uneixin. Farà que ‘hi haurà partit’ en moltes més parròquies.

Encara recordo les comunals del 2019 quan el no voler pactar amb els liberals va costar el comú escaldenc als demòcrates per deu vots. ‘Mai més, mai més… aquí ens ha portat Toni Martí’. Ara, no li podran fotre la culpa.