La llei que obligarà els residents actuals i futurs a tenir unes mínimes nocions de català és la millor iniciativa per minimitzar la caiguda en picat de l’ús de la llengua oficial a Andorra. Les estadístiques diran el que diran, però fora de l’administració, el castellà està menjant terreny dia a dia. És simplement normal. L’arribada massiva de treballadors sudamericans està canviant la composició social i lingüística del Principat. És simplement normal que si amb la llengua materna (castellà) pots viure perfectament a Andorra i el teu entorn té unes característiques similars, el català no es consideri necessari. És genial quan aquesta no és la realitat, però els casos són mínims. Aquesta obligació moral amb la terra que t’acull queda normalment sepultada en el dia a dia.
Però també és simplement normal que Andorra protegeixi el seu únic idioma oficial davant aquest escenari que el porta de cap a ser una llengua complementària per a certs àmbits i grups poblacionals. L’Estat té obligació de defensar i promoure l’ús del català. Quan un immigrant, sigui del nivell econòmic que sigui, vol traslladar-se a viure a Andorra ha de saber que té l’obligació d’entendre i parlar mínimament el català. Afortunadament, aquesta obligació moral passarà a ser obligació legal. I això afectarà tant als residents que vulguin renovar el permís com als que arribin de nou. Qui no tingui un mínim nivell haurà de fer un curset de trenta hores.
Espero que no surti cap streamer resident a criticar la mesura perquè al cap i a la fi és un mínim de mínim. Govern va cedir perquè els empresaris puguin contractar mà d’obra barata i la gran majoria de nous treballadors no són dels estats veïns, tal i com estava previst en el disseny de la política migratòria històrica d’Andorra. En el cas de la protecció del català, però se’ls ha de felicitar perquè és la mesura més important que s’ha pres mai en la història d’Andorra per promoure la llengua oficial. Cal desitjar que es posin tots els recursos per implementar-la. Queda menys perquè El Rubius i The Grefg parlin, ni que sigui un mica, l’idioma oficial de la terra que els acull,