Demanar 1.200 euros al mes per un apartament al Pas de la Casa de 35 metres quadrats (amb un bany i una habitació) al Pas em sembla vergonyós. L’anunci posa que poden viure quatre persones. Vergonyós. D’entrada el que dorm al sofà ja està en unes condicions d’extrema precarietat. Però el quart (entenent que dos dormen al llit) dorm a la banyera. Tirat a terra. Perquè si pot dormir en un sac, en aquest pis no entren quatre sinó 20. Amb un sac a terra i ocupant tot l’espai potser hi entren. I sinó al replà.
Aprofitar-se dels temporers i la seva urgent necessitat de trobar habitatge és vergonyós. Si el Govern d’Andorra té el més mínim dubte del fracàs de les mesures per a facilitar l’accés a l’habitatge, només cal que es doni una volta per les pàgines on hi ha les ofertes per arrendar. Gairebé cap per sota de mil euros. I mentre es poden trobar dos mil o tres mil opcions per comprar, només 20 o 30 per llogar.
Congelar preus i renovar automàticament contractes ha estat genial pels que tenien pis. Un desastre pels que l’han hagut de llogar. No hi ha pisos al mercat i això encara ha fet disparar molt més els preus. Quan s’acabi la congelació, tot apunta a pujades astronòmiques de cop. I siguem realistes, posar unes desenes de pisos socials a disposició està molt bé, però no soluciona el problema.
I si existeix el convenciment que al final caldrà que una part de la població visqui fora del país perquè a Andorra no hi ha terreny i tot és molt car, cal que es comenci una política d’infraestructures i model per facilitar. S’ha d’actuar abans que el preu dels lloguers acabi esdevenint un problema social de primera magnitud perquè porti milers de famílies a la precarietat. I possiblement no és encara una qüestió d’urgència social perquè els preus estan congelats. És, però un globus que permet flotar a l’aire, evitant tocar de preus a terra a la realitat, però cada cop puja més i el cop quan rebenti pot ser monumental.
Poble Andorrà
