Per guanyar la guerra, cal lideratge i organització
En termes generals, una crisi es defineix com a l’aparició sobtada i imprevista d’un o
diversos elements negatius que impacten fortament l’estabilitat. L’afectació pot arribar, en
certes ocasions, a ser tant important que és necessari adoptar mesures de xoc, dràstiques i
a les quals no estem acostumats. Resulta que és exactament el que estem vivim aquests
dies amb la propagació preocupant d’un virus fins ara desconegut.
Per a fer front satisfactòriament a aquestes situacions calen diverses qualitats: lideratge,
organització, decisió, fermetat, rigor i sentit de la responsabilitat. El Govern ha demostrat
amb escreix reunir-les. Com a ciutadans, hem de reconèixer i lloar la feina realitzada que ha
permès, en la mesura del possible i el repte era difícil, garantir la salut de les persones, .
Ningú negarà que l´administració, en el sentit ampli de la paraula, fa front a la crisi sense
precedents que vivim.
Ara be, si fem una anàlisi objectiva de la resposta a aquesta crisis, haurem de convenir que
totes les institucions del Principat no han sempre fer front amb solvència a la situació. Cal
recordar que Andorra és un Estat de dret, democràtic i social i si bé Govern garanteix
sobradament la seguretat dels ciutadans, la justícia, en canvi, no ha sabut complir amb la
seva missió essencial, o sigui garantir la seguretat jurídica.
És necessari que davant la incertesa de la situació, els òrgans judicials responguin de manera
clara i entenedora en defensa i garantia dels drets dels ciutadans. La seva obligació, per
tant, és mantenir la seguretat jurídica evitant confusions i contradiccions en els seus
missatges i en la seva resposta a la crisi. Ara bé, els darrers dies ha succeït exactament el
contrari. S’ha observat una evident desorganització dels principals actors de la justícia que
han actuat de forma autònoma, independent i, en ocasions, contradictòria. Indubtablement,
no hi ha hagut concertació entre Batllia, Tribunal Superior i Consell Superior de la Justícia,
que permeti d´assumir el crucial rol de lideratge per tal d’organitzar una resposta unificada,
lògica i coherent. I conseqüentment els operadors han dubtat, en tot moment, del full de
ruta a seguir, davant aquestes directius incomplertes i, a vegades, contradictòries. Inclús, la
intervenció del Col·legi d´Advocats no ha servit de res, per esvair els dubtes sorgits.
El Consell Superior, de tota evidencia, havia d’endossar aquesta responsabilitat i garantir la
seguretat jurídica, valor fonamental de la nostra societat i que cal afermar amb encara més
incidència en temps de crisi. És del tot incoherent que no s´ indiqui amb precisió el rumb a
seguir amb indicacions precises, detallades, complertes i per escrit. No s´hi valen, en un
àmbit tan delicat, les comunicacions telefòniques. Ho han dit els llatins “ Verba volent,
scripta manent “. Cal corregir d´immediat aquesta situació i els òrgans de l´administració de
justícia han d´actuar a l`efecte, en sintonia entre ells per fer cessar una situació en que
impera una inseguretat jurídica que, de cap manera, és pot acceptar en un Estat de dret
com Andorra. No s’ha d’oblidar que el real perjudicat és el ciutadà i els seus drets.
SIRIUS
