Resulta sorprenent com afirmacions realitzades milers d’anys enrere segueixen tenint sentit avui dia. Esop, escriptor grec del segle VII a.c., conegut per les seves faules, deia que la llengua era la millor i la pitjor de les coses. Així volia expressar que els humans som capaços de considerar, utilitzar o valorar una mateixa cosa o facultat de manera totalment diferent i inclús contradictòria. O, el que és mes o menys el mateix, que, a vegades, no ens aclarim! L’actual crisi sanitària ens dona un bon exemple del que avançava aquest autor.
Quantes vegades hem sentit a parlar dels efectes negatius de les noves tecnologies i particularment d’internet? Tothom en alguna ocasió haurà llegit que internet provoca un allunyament de les persones, una dessocialització perniciosa i silenciosa, inclòs maquiavèl·lica. Nombre important d’autoproclamats experts han manifestat reiteradament i amb força que internet exacerba l’individualisme, redueix la creativitat, provoca distanciament social i disloca la comunitat en lloc d’unir-la.
Doncs bé, és curiós apreciar que la situació de confinament que vivim ha demostrat tot el contrari. Mai internet ha estat tant al centre de les nostres existències i ha permès, sense cap dubte, mantenir una societat unida, solidària i, mai millor dit, connectada.
És una obvietat però cal recordar que l’ésser humà necessita relacionar-se per sobreviure. És essencial que tinguem contacte amb terceres persones i especialment amb les que estimem. Imagineu, un minut, el confinament actual sense cap mètode de connexió o comunicació.
Internet ens ha permès conservar el contacte i seguir relacionant-nos amb els nostres familiars, amics, companys. Igualment, a les xarxes socials s’han vist néixer iniciatives dirigides a enaltir la solidaritat i el reconeixement envers aquelles persones que dia a dia lluiten contra la malaltia o per permetre un semblant de normalitat a les nostres vides. En el mateix sentit, tots hem rebut o vist innombrables vídeos, “memes” i similars que posen de relleu l’inacabable creativitat de les persones la qual es veu potenciada per internet.
Però és que a més a més, internet reduirà significativament l’impacte econòmic de la crisi en determinats sectors, no tots malauradament. Així, quanta gent, sortosament, ha pogut acollir-se al avui famós teletreball? La continuïtat de l’activitat econòmica en alguns àmbits professionals ajudarà a minimitzar, encara que sigui lleument, la davallada econòmica que ja ha començat.
En el mateix moment, constatem com la informació proveïda per l’administració flueix sense cap dificultat en direcció del ciutadà per ajudar-lo a fer front a aquesta pandèmia. I, en aquest àmbit, cal destacar que de sobte ha aparegut un nou actor a l’escenari de les xarxes socials: hem vist néixer el twitter del Cos de Policia d’Andorra. La institució ha fet així la seva entrada en el món digital i ho ha fet, cal dir-ho, de forma exitosa: en poc més d’una setmana el compte ha superat amb escreix els 1.000 seguidors.
Un departament quina vocació primera rau en el servei a la ciutadania havia necessàriament de fer aquest exercici no només de transparència, sinó d’apropament al ciutadà. Així, la Policia reforça el lligam i la seva relació amb la població oferint informació directa, transparent i immediata. El missatge és clar: la policia, servei públic per excel·lència i garant primer dels drets i llibertats de les persones, s’erigeix com a institució propera, transparent i, cal refermar-ho, al servei del ciutadà.
Una vegada començat aquest camí, caldrà seguir endavant oferint informació i proximitat a la ciutadania. La comunicació és i ha de ser un dels eixos estratègics de l’administració en benefici dels ciutadans.
SIRIUS
