Els arxius ciclistes han revelat una fotografia mítica de la catorzena etapa del Tour de França del 1964 entre Andorra i Tolosa de 186 quilòmetres i disputada el 6 de juliol del 1964. Aquesta etapa ha passat als anals del ciclisme per la història que s’explica sobre el genial ciclista francès Jacques Anquetil. El 5 de juliol es jornada de descans després que la tretzena etapa entre Perpinyà i Andorra hagi estat un autèntic espectacle per part de l’espanyol Julio Jiménez. Guanya l’etapa amb vuit minuts i mig sobre el gran grup. La classificació està molt ajustada amb els francesos Georges Groussard, Jacques Anquetil i Raymond Poulidor en només 1 minut i 42 segons. L’exhibició de Jiménez el fa pujar fins el vuitè lloc a cinc minuts del líder.
La jornada de descans és intensa i és part de la història mítica del Tour. La majoria dels ciclistes opten per rodar i descansar. No és així pel més brillant de tots ells: Jacques Anquetil. Maître Jacques, Monsieur Crono o L’Enfant Roi, com se’l vulgui anomenar, aquell dia va culminar la seva llegenda de bon vivant enfront l’ascètic Poulidor. Anquetil quan és jornada de descans no roda. Accepta una invitació de ‘Ràdio Andorra’ a les instal·lacions d’Encamp per a una méchuoi (especialitat culinària amb corder). A l’acte van assistir més de 400 convidats i diferents personalitats, entre les que hi ha la cantant francesa Dalida.
Als jardins del centre emissor d’Encamp es va servir la méchoi, acompanyada de 200 litres de sangria. Va passar a anomenar-se la festa de la ‘piscina de sangria’. Al dia següent, Jiménez i Bahamontes decideixen confabular-se i aprofitar els excessos del francès. El ritme infernal dels dos espanyols fa que Anquetil pateixi una ‘pájara’ en la pujada al port d’Envalira, on va perdre més de 4 minuts (en la fotografia principal es veu Bahamontes i Jiménez pujant Envalira). Sembla que Anquetil està molt tocat i no guanyarà el cinquè Tour, el quart consecutiu.
Tot el que envolta a aquella etapa es mític i no se sap el que és veritat o simple llegenda. Els cronistes expliquen que un bruixot havia pronosticat públicament que Anquetil cauria en una etapa a Andorra i es mataria. Per això estaria deprimit i hauria anat a la festa. Altres diuen que en veritat es va deixar fotografiar a la cita d’Encamp, però només va simular que menjava i bevia. En tot cas, és innegable que la ‘pàjara’ pujant Envalira és de les pitjors que mai va patir. Fins el punt que Bahamontes es va passar la resta del Tour dient a tothom que el francès va ser pujat en cotxe fins al cim d’Envalira aprofitant que hi havia boira. I que només per això va salvar l’etapa. Altres diuen que va ser el seu cap d’equip Raphäel Gemianini qui es va apropar en el pitjor moment de la pujada, quan cada pedalada li costa un món, i li diu: “si has de morir fes-ho com un campió”. Mai se sabrà la veritat i potser millor així. L’única realitat és que Anquetil fa una exhibició a partir d’Envalira i recupera tot el temps perdut. Acabarà guanyant l’edició del 1964 (l’última en el seu palmarès) amb 55 segons d’avantatge sobre l’etern segon: Raymond Poulidor. Que no va anar a la festa de la ‘piscina de sangria’.
