La història de Marco Trungelliti és una història singular. La d’un tennista argentí resident a Andorra que des del 2015 es troba en un infern per conviure amb els seus companys ja que entre el circuït masculí se’l mira malament per haver estat el detonant de la caiguda d’una trama de compra de partits de tennis en tornejos Challengers i Futures per poder fer apostes molt fortes garantides.
Trungelliti, nascut a Santiago del Estero en 1990, va ser abordat en 2015 per una xarxa de ‘compradors de partits’ . La màfia del tennis tocava a la seva porta i li oferia al voltant de 100.000 dòlars per partit falsejat, una quantitat desorbitada per a un jugador que està molt lluny de poder guanyar quantitats semblants. Trungelliti no sols rebutja l’oferta sinó que denuncia els fets davant la Unitat d’Integritat del Tennis.
Aquesta decisió porta un efecte col·lateral, perquè la TIU actua i troba relació en els telèfons dels mafiosos amb altres jugadors finalment sancionats, cas de Federico Còria, Nicolas Kicker o Patricio Heras. Aquesta carambola colpeja de nou a Trungelliti, perquè comença a ser vist de mala manera, considerat un confident, sent menyspreat en diferents ambients.
El jugador sempre ha defensat que mai va denunciar a ningú ni va posar cap nom de tennista damunt la taula sinó que tan sols va parlar del seu cas.
Marco Trungelliti, conegut com a ‘Trunge’ es troba complint amb el confinament per la crisi sanitària de la Covid-19 amb la seva dona en un pis del Serrat . Als seus 30 anys i número 231 del ránking ATP -la seva millor posició va arribar a ser la 112 en el 2019- critica el tracte que està tenint l’ATP amb els tennistes i també creu que no es tornarà a jugar fins a l’any que ve. El jugador estima que el retorn d’aquest esport podria donar-se en l’Obert d’Austràlia a gener del 2021.
El tennista resident diu que “se’m fa molt difícil veure a fins a l’any que ve no tornem a jugar, per a enguany el veig impossible perquè és una qüestió que tothom ha d’estar sa i això per desgràcia no passarà. Per tant, durant aquest 2020 no passarà absolutament res amb el tennis. L’única cosa dolenta és que hi ha molta gent que viu d’aquest esport i no sols jugadors que hem deixat de produir. Tot l’equip de treball que està darrere deixa de cobrar”.
Al mateix temps lamenta que no s’estigui ajudant els jugadors que estan fora del top 100 en aquests moments complicats. Incideix en què “els organismes del tennis són penosos i de la manera que manegen la situació només se m’ocorre dir que és pobra. Tot el sistema està bastant fluix i no tenen en compte als entrenadors, els preparadors físics. És penós el que està passant. En el tennis cada vegada que baixes més de rànking és pitjor, és evident, però el que està 120 del món té problemes per a arribar a final de mes. És una realitat. De moment, hi ha molt d’empipament entre jugadors i entrenadors. Més que res la gent està enfadada per la falta de suport. En el tennis no hi ha informació i no pertanys a res. Ni ajuda econòmica o mental. La preocupació és més per la falta de comunicació i pel poc, al final, que importem. Jo per part meva ja m’havia donat compte que no importava ni un ‘carall’, però ara hi ha molts jugadors que s’adonen de com està la situació i que no els paren esment en res. És a dir, que no comptem ni com a éssers humans.”.
Sr. Trungelliti moltes gràcies per compartir la seva tragèdia pel desert menjant vents de sorra. S’ha de jugar a tennis des d’un despatx i fent cistella a la paperera que tinguis més a prop i amb l’ampar d’una pilota que et paguen.
Un que no juga ni a la botifarra però que reivindica el joc net i honest en tots el sectors.