El ministre de Finances, Eric Jover, ha presentat aquest dilluns –juntament amb el director general de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), David Cerqueda– el projecte de llei de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat. Aquest projecte de llei té l’objectiu de dotar a Andorra de major resiliència financera davant possibles situacions de risc, com ara crisis sobrevingudes, que puguin comportar impactes negatius en el conjunt del sistema financer. Per fer-ho, el text referma el mecanisme de reserves internacionals i crea un mecanisme equivalent al d’un prestador d’última instància basat en les primeres.
D’aquesta manera, s’avança en l’homologació internacional i es dona resposta a unes debilitats estructurals d’Andorra mencionades pels organismes partícips en el sector financer internacional i per les agències de ràting. Les conseqüències actuals de no disposar d’aquests elements són, entre d’altres, un major cost de finançament per l’Estat i pel sector financer. Pel que fa al futur, no disposar d’aquest mecanisme suposaria una capacitat d’actuació limitada en cas de situacions de crisi que puguin afectar el conjunt del país.
Jover ha explicat que actualment Andorra disposa d’uns 240 milions d’euros en reserves internacionals: 140 milions d’euros en Drets Especials de Gir, la moneda pròpia de l’FMI, i 100 milions d’euros al Banc d’Espanya (administrats per l’AFA). La voluntat és arribar al 12% del PIB del 2021, és a dir, a un total de 340 milions d’euros en reserves internacionals abans de final d’aquest 2022. Justament, el director general ha informat que a hores d’ara que l’AFA té les negociacions molt avançades amb el Banc de França i el Banc Central dels Països Baixos per constituir-hi reserves internacionals enguany.
El projecte de llei fixa que les reserves estan administrades i custodiades per l’AFA i formen part de la tresoreria de l’Estat, amb possibilitat d’aportacions de l’administració general i de les entitats públiques i una gestió duta a terme per la comissió gestora de les reserves internacionals.
Així doncs, tenint en compte l’existència d’aquestes reserves internacionals, el projecte de llei estableix que aquestes reserves es poden utilitzar tant per situacions de crisi de país tals com desastres naturals o pandèmies, com per a recursos per a un prestador d’última instància. Aquest mecanisme s’ha anomenat ‘Mecanisme de Provisió Urgent de Liquiditat’ i la finalitat és aprovisionar urgentment de liquiditat excepcional a una entitat financera en cas de tensió de liquiditat temporal.
Mitjançant les línies de liquiditat es vol evitar que possibles problemes puntuals de liquiditat d’una entitat bancària provoquin una inestabilitat sistèmica del conjunt del sistema financer. I és que, tal com ha apuntat Cerqueda, la manca d’un prestador d’última instància s’ha identificat repetidament com una debilitat clau del sistema financer andorrà i de l’estabilitat del país, ja que la concentració bancària nacional provoca que tots els grups bancaris siguin sistèmics i es fa encara més necessari l’existència d’aquest mecanisme.
Pel que fa al funcionament d’aquest prestador d’última instància, s’ha establert que l’accés només es pot dur a terme un cop s’hagin esgotat totes les altres possibilitats d’obtenir liquiditat. El banc beneficiari ha de ser viable i solvent i, de fet, ha d’aportar unes garanties en un valor significativament superior a l’import que obtingui de liquiditat. A més, l’atorgament de liquiditat pot requerir a l’entitat fer una sèrie d’accions correctives complementàries.
Es fixarà un tipus d’interès dissuasiu i una temporalitat amb un màxim de sis mesos amb possibilitat d’una única pròrroga. L’AFA valorarà la sol·licitud de liquiditat de l’entitat que ho requereixi i la resoldrà a la seva discrecionalitat, en base a criteris tècnics i d’estabilitat del sistema financer.
El director general de l’Autoritat Financera Andorrana ha posat en relleu que els imports que es podran atorgar en les línies de liquiditat es limitaran fins a 200 milions d’euros, dels quals l’AFA en podrà disposar automàticament. En cas de requerir-se un import superior, necessitarà l’aprovació del Govern.
Finalment, Cerqueda ha subratllat que el model de prestador d’última instància andorrà està basat en el mecanisme ELA (Emergency Liquidity Assistance) del Banc Central Europeu (BCE) i els Bancs Centrals Nacionals de l’Eurosistema. “És un mecanisme molt utilitzat i molt consolidat”, ha afirmat el responsable de l’Autoritat Financera Andorrana.
En aquest sentit, Cerqueda ha destacat que aquest mecanisme de prestador d’última instància d’Andorra –consensuat entre el Govern i l’AFA– ha estat desenvolupat amb el recolzament dels equips tècnics de l’FMI.
