Govern no farà públics els noms de les empreses als quals se’ls concedirà els crèdits tous, que si no tornen els haurà d’assumir l’Estat, ni la xifra amb la qual es beneficia cadascuna. El ministre portaveu, Èric Jover, ha explicat que el procés serà fiscalitzat pel tribunal de comptes que serà qui decidirà o no si es les dades es fan públiques. Aquest informe, tal i com acostuma el Tribunal de Comptes, no es farà públic, a menys que hi hagi una disposició especial, fins d’aquí un any com a mínim.
El ministre portaveu també ha manifestat que ja s’han rebut 1.487 sol·licituds per al programa de crèdits tous que es derivaven de la primera llei òmnibus, 568 de les quals han estat tramitades per autònoms i 918 per empreses. Aquestes peticions sumen un total de 392,6 milions d’euros i el ministre ha tornat a incidir en el fet que l’import demanat supera sempre de molt el que finalment s’acaba atorgant i, en aquest sentit, ha detallat que ja s’han resolt 1.086, 960 de les quals han estat estimades per un import total de 92,3 milions. Així, ha detallat que aquestes 960 empreses havien demanat 218 milions per cobrir despeses de funcionament dels quals s’han atorgat finalment 89, és a dir, el 41%; i en la línia per al retorn de préstecs n’havien demanat 59 milions dels quals s’han concedit 3,3 milions.
Entrant més al detall d’aquestes sol·licituds, Jover ha remarcat que la tipologia de les empreses que han demanat aquestes ajudes és “molt diversa” i que així n’hi ha 62 que venen de grans grups que han sol·licitat ajuts per cobrir despeses de funcionament per sobre d’un milió d’euros, i altres 120 ho han fet per sobre dels 500.000 euros. A l’altre costat, hi ha les 446 petites empreses que volen ajuda per despeses de funcionament inferior a 20.000 euros. Quant als sectors, ha detallat que un 24% de les peticions són de serveis; un 23% del comerç; un 18% de l’hostaleria i un 13% de la construcció.
Si es té en compte la massa salarial que suposen aquestes empreses que han demanat ajuda, tenim un percentatge del 43%. “El programa ha arribat a una gran proporció” d’empreses, ha emfasitzat Jover, que s’ha mostrat segur que aquests crèdits hauran servit per “ajudar a aguantar les plantilles” d’aquestes empreses. També ha manifestat que el programa que els empara ja està arribant a la seva finalització (de fet, ha remarcat que cada vegada hi ha menys demandes) i ha afegit que llavors es posaria en marxa el segon programa de crèdits tous que deriva de la segona llei òmnibus.
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, ha indicat que “en general s’està afavorint molt més a les empreses que als treballadors i nosaltres creiem que els diners de tots no s’havien de donar així amb l’Estat pagant si l’empresa fa fallida o no pot tornar els diners”. Per a Ubach el que s’havia de fer era “establir un programa de retorn a 10, 15 o 20 anys, però en cap cas Govern havia d’assumir el pagament si no es retorna”.
El màxim responsable de l’USdA considera que el tracte per a l’empresariat és manifestament més favorable que el que s’aplica als treballadors als quals “amb la reducció de salari dels Erto l’única compensació és una rebaixa del 20% del lloguer”. Per als empresaris “l’Estat paga el 75% dels Ertos, el lloguer se’ls ha deixat a zero i tenen els crèdits tous que si no tornen els abona l’Estat; no em sembla just”.
Ubach també es queixa de què la CASS no està facilitant el nombre d’aturats generats arran de la crisi i “no és tan complicat perquè només han d’explicar a quants treballadors els han deixat de cotitzar des de el 13 de març”. Per a Ubach “no hi ha transparència ni per part de Govern ni per part de la CASS quan la ciutadania té dret a conèixer totes aquestes dades”.
