Els sindicats consideren que cal una política més proactiva per part de Govern en matèria d’habitatge. En aquest sentit, consideren que una mesura imprescindible per limitar l’impacte del cost de l’habitatge en el poder adquisitiu és establir un preu de referència en els lloguers. Això significaria que hi hauria un màxim per metre quadrat de pis llogat. El propietari que excedís aquesta forquilla seria taxat pel sobrecost. La línia seria l’aplicació de la limitació dels preus en les zones tensades a Catalunya, com poden ser Barcelona o, més a prop, la Seu. Es tracta de limitacions, segons fonts sindicals, similars a les que s’apliquen en les zones on el preu del lloguer de mitjana supera el 30% dels ingressos.
Els sindicats defensen que és una política que ja s’ha aplicat en altres països amb bons resultats. Aquesta idea ja s’havia posat alguna vegada damunt de la taula, però s’havia descartat en entendre que seria un intervencionisme absolut de l’Estat en el mercat del lloguer. L’opinió, segons fonts de propietaris, és diferent des de l’altra banda. Consideren que no ha funcionat allà on s’està aplicant i fins i tot ha portat més dificultats perquè els propietaris no volen posar els habitatges en el mercat.
