SDP dona suport a la llei d’ajudes i creu que cal indemnitzar l’atur tècnic “que serà massiu”

Progressites-SDP ha fet un comunicat on indica que la llei de mesures excepcionals i urgents adoptada pel Consell General va en la bona direcció i té el suport de Progressistes-SDP . El divendres 13 de març, Progressistes-SDP vam fer públic que en una situació d’emergència com la que pateix el país no hi havia d’haver cap escletxa política i que per aquest motiu donàvem suport a les mesures adoptades pel Govern.Durant tots aquests dies ens hem mantingut així,amb responsabilitat política , al costat de les institucions sense buscar cap mena de protagonisme ni voler manifestar discrepàncies en moments molt delicats. Ara cal unitat perquè queden encara setmanes per sortir d’aquest malson.No es moment de pretendre marcar perfil de millor opositor ni de penjar-se medalles. Cal estar al costat de les institucions i dels serveis públics que gestionen la crisi. I també caldrà convertir en fets els reconeixements públics que des del Govern s’han estat fent a la tasca del personal que vetlla per la nostra salut i seguretat. Però també hem de pensar que portem deu anys que els serveis públics són malmenats, degradats, assenyalats amb el dit acusador .S’ha volgut fer passar els funcionaris per uns promotors dels seus únics interessos personals i s’ha volgut fer veure el mercat com l’única “institució” capaç d’aportar recursos. Però, ara ho veiem, són sempre els serveis públics i els seus treballadors que estan a la primera línia quan arriba una crisi. Cal defensar els serveis públics perquè són el patrimoni d’aquells que no en tenen cap altre. Són els nostres béns comuns.
La pandèmia i les mesures que s’han adoptat per intentar contenir-la tindran uns impactes econòmics i socials enormes.Les mesures d’aïllament social i de tancament d’empreses han comportat la prohibició als empleats d’acudir a la feina, la qual cosa ha dut a una greu caiguda de l’activitat econòmica. L’aturada del treball productiu suposa una reducció dels ingressos dels treballadors i això repercutirà també en l’activitat econòmica: menys ingressos es tradueix per menys consum. I les empreses, que a ben segur anticiparan aquesta reducció de la demanda de béns de consum, tindran tendència a reduir les seves inversions i la contractació de personal. Per evitar aquesta dinàmica infernal cal indemnitzar l’atur tècnic, que és avui enorme i serà encara massiu mentre durin les mesures d’aïllament social. Aquesta indemnització a càrrec de l’Estat forçosament farà augmentar considerablement els dèficits públics, però permetrà una nova embranzida, més ràpida, de l’economia, quan les mesures d’aïllament social hauran produït els efectes esperats i que l’epidèmia escampi. La crisi sanitària causada pel coronavirus és, també, una crisi de gestió pública, de capacitat de prendre decisions i, al capdavall, d’ordenació del sistema de defensa social. Quan acabi l’epidèmia no n’hi haurà prou amb tornar a engegar la maquinària econòmica, la maquinària social i la maquinària administrativa. Caldrà innovar, trencar tabús i receptes clàssiques, tenir imaginació iconoclasta. Andorra ho necessitarà.