La troballa d’una fossa comuna amb les restes de 215 nens en terrenys pertanyents a l’antic internat per a menors indígenes de Kamloops, a la província de Columbia Britànica, ha commocionat Canadà. El macabre descobriment va ser revelat per Rosanne Casimir, cap d’una reserva d’indígenes shuswap. En el text, Casimir assenyalava que les restes dels alumnes es van trobar “el passat cap de setmana, amb l’ajuda d’un especialista en radars de penetració terrestre”. Casimir va indicar que alguns dels nens tenien tan sols tres anys i es desconeixen els motius de les morts i de quan daten. Entre 1883 i 1996, uns 150.000 nens van ser obligats a viure en 139 centres per a menors indígenes. La negligència, els càstigs físics, la violència sexual i el racisme van ser comuns dins dels seus murs.
L’internat de Kamloops, obert entre 1890 i 1969, va ser el major d’aquests centres al país, destinats en teoria a integrar a la jove població indígena en el sistema i regentats pel Govern i les comunitats religioses. D’adscripció catòlica, en els seus temps de major esplendor allotjava a uns 500 alumnes procedents de diferents comunitats autòctones de Columbia Britànica. Després de rebre la notícia sobre aquesta troballa, Marc Miller, ministre federal de Serveis Indígenes, va afirmar que el tema dels internats per a menors indígenes “continua sent una vergonya nacional, però el que resulta fins i tot més vergonyós és que molta gent no coneix aquesta realitat”. Al juny de 2015, una comissió va lliurar un informe on va catalogar l’ocorregut en aquestes institucions com un “genocidi cultural”.
