El suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort en els joves, cosa que mai havia passat en la història des que es disposa d’estadístiques. En 2019 es van treure la vida 309 persones d’edats compreses entre els 15 i 29 anys, una xifra que se situa lleugerament per davant dels accidents de trànsit, que van sumar 307 defuncions, segons dades de la Fundació Espanyola per a la Prevenció de l’Suïcidi. El president d’aquesta organització, Andoni Anseán, es mostra caut a l’hora d’avaluar els números i assegura que el fenomen obeeix en part a la gradual reducció de les morts per sinistres de circulació, que han baixat un 40% des de 2010, mentre que els suïcidis han crescut un 30% en el mateix període.
La tercera causa de mortalitat, el càncer, s’ha desplomat també un 33% en una dècada. «Aquestes dades cal agafar-los amb pinces. Cal veure el que passa en l’any 2020, en què segurament es registri una disminució a causa de el confinament, atès que a casa els intents suïcidi són molt menors. L’existència de gent és el major factor de protecció. El que no sabem és si després, en 2021, va aflorar de nou, perquè encara no hi ha xifres », apunta Anseán.
El perfil dels pacients ingressats en centres sanitaris ha canviat. Si abans predominaven els internaments de dones que intentaven suïcidar mitjançant la ingesta de medicaments, ara abunden persones més joves que utilitzen mètodes bastant dràstics per desaparèixer. «Ara s’estan veient molts casos de menors».
A l’inici, el confinament tenia fins i tot el seu al·licient. Per als nens era grat no anar a l’escola o passar més temps amb els seus pares. A el mateix temps, els adolescents se sentien a gust per poder passar més hores navegant per internet sense restriccions. Però a la fi l’aïllament s’ha cobrat el seu peatge. «Aviat van començar a aparèixer problemes com apatia, inquietud, avorriment, dificultats de concentració, insomni o pors excessius», relata la presidenta de l’SCI, Azucena Díez.
El psicòleg Luis Fernando López, responsable de el projecte ISNISS, porta advertint des 2017 que els adolescents utilitzen les xarxes socials com a fòrum per difondre i ensenyar formes d’autolesió. «No totes les autolesions són intents suïcides, però algunes poden portar a la mort de forma no deliberada. Els joves fan de la autolesió, la malaltia mental i el sofriment emocional un senyal d’identitat », explica López. Així, les xarxes brinden un sentiment de companyia i reconeixement, però fet i fet «retroalimenten aquestes pràctiques insalubres. Són la seva finestra a el món ».