La vacuna de Johnson&Johson ha despertat dilemes morals entre la jerarquia catòlica dels Estats Units per la forma en la qual va ser desenvolupada, secundant-se en línies cel·lulars de fetus avortats. I encara que no hi ha consens entre els bisbes, la cúria ha recomanat als catòlics que optin per altres vacunes si tenen opció de triar. “Les vacunes de Pfizer i Moderna van despertar preocupació perquè van utilitzar línies cel·lulars derivades d’avortaments en la seva fase de proves, però no en la seva producció”, va dir aquesta setmana la Conferència de Bisbes Catòlics dels EUA.
“La de Johnson&Johnson, no obstant això, genera un major conflicte moral perquè es va provar, es va desenvolupar i s’està produint amb aquestes línies cel·lulars derivades d’avortaments”. Aquesta anàlisi ha portat als bisbes a recomanar les dues primeres sempre que els catòlics tinguin opció de triar, una circumstància que no es dóna actualment als EUA. La companyia no ha tractat de desdir a la cúria, però subratlla en un comunicat que no hi ha teixit fetal en les seves vacunes.
Els vincles, en qualsevol cas, s’antullen bastant remots, segons assenyalen els experts. En els tres casos, les línies cel·lulars extretes del teixit fetal procedeixen d’avortaments voluntaris esdevinguts en els anys setanta i vuitanta del segle passat, segons li ha dit a ‘The Washington Post’, James Lawler, un especialista en malalties infeccioses de la xarxa sanitària Nebraska Medicine. En el cas de Johnson&Johson, aquest teixit data d’un avortament de 1985. Un recurs que és, a més, bastant habitual. El teixit fetal també es va utilitzar en el desenvolupament de les vacunes contra la varicel·la, pòlio, ràbia o xarampió, segons els experts.
I si els bisbes catòlics s’ocupessin i preocupessin pels problemes del poble de Déu, que som tots en lloc d’aquestes rucades?
I si els bisbes catòlics s’ocupessin i preocupessin pels problemes del poble de Déu, que som tots en lloc d’aquestes rucades?
Doncs que als bisbes els hi posin la AstraZeneca i a la resta ens posin la Jansen, que es una dosi i no fa trombos.