Alguns dels bombers que van prendre part en l’operativa de l’incendi li estan donant voltes des d’ahir a la situació que va provocar la defunció d’un home en l’incendi a l’Avinguda Carlemany, sense pressuposar cap actitud censurable per part de ningú en tractar-se d’un sinistre accidental, ja que hi ha peces en la narrativa dels fets de les quals encara no tenen explicació.
Quan els efectius van entrar es van trobar el cadàver dins de la banyera del lavabo. La porta no estava tancada per dins i no es va haver de tirar al terra. Els bombers van estranyar-se en constatar que el lavabo es trobava a dos metres escassos de la porta de sortida a l’escala. Per tant, entenen que l’home no es va refugiar al lavabo perquè les flames venien de la direcció contrària i no tindria cap sentit perquè la porta del replà era a només dos metres. Les flames i el fum venien de la direcció contrària a la porta d’entrada, la part exterior de l’habitatge. No hi havia res que, inicialment i abans que el foc ocupés to l’habitatge, l’impedís arribar a l’escala.
Alguns dels efectius desplaçats van comprovar que la dona, quan va fugir ,necessàriament va passar per davant de la porta del lavabo on suposadament era l’home. Una de les teories és que el devia avisar, potser l’home tenia la porta tancada en estar-se dutaxant, i l’home no la va sentir. O, simplement, no sabia on era el marit i va fugir pensant que l’home també abandonaria l’habitatge.
Una de les hipòtesi és que l’home en el moment que va obrir la porta del lavabo (i devia passar una estona des que la dona havia marxat, sense poder precisar quina estona) es devia trobar rodejat de flames. Va decidir refugiar-se a la banyera. Tot plegat, segons diferents fonts consultades, caldrà establir-ho amb l’enquesta que la policia ha iniciat sobre els fets.
Els bombers, de moment, no han pogut entendre com es van desenvolupar els fets. La dona, quan ja era al carrer, i se li pregunta per qui més hi havia al pis, indica que creu que el seu marit ha sortit. Considera que no l’ha trobat encara perquè està barrejat entre la multitud de curiosos que s’havien situat prop de l’edifici. No es pressuposa cap actitud censurable per part de ningú en tractar-se d’un sinistre accidental. Es vol entendre com va ser la concatenació de fets per la qual l’home no va abandonar el pis quan es trobava tan sols a dos metres de la porta del replà i les flames i el fum, com a mínim durant el període de temps en què la dona va poder fugir, no li barraven el pas.
Estat dels ferits
Els dos ferits en estat crític, una dona de 42 anys i el seu fill de 16 que van resultar intoxicats pel fum i que van patir un aturada cardiorespiratòria, continuen intubats a l’UCI de l’hospital i el pronòstic és reservat, segons va informar l’hospital diumenge a la tarda. Vivien a la quarta planta (el foc es va originar a la segona) i van intoxicar-se de forma molt greu en quedar-se oberta la porta del domicili. Segurament, segons fonts dels bombers, es va quedat oberta en sortir al replà per veure que passava. Quan devien sortir corrents cap a les finestres per ser rescatats, ja que el foc els hi devia estar barrant el pas per baixar per les escales, es deurien oblidar de tancar la porta. El fum va entrar de forma massiva i molt ràpida. Els veïns de la planta cinquena, en tenir la porta tancada, van poder ser rescatats només amb signes d’intoxicació lleu.
Si no has viscut en persona les reaccions de pànic, sigui en una guerra o en un incendi, no pots comprendre com és la persona davant un fet així.
Cierto,el nuestro se quemó el 9 de marzo en Sant Julia y eso no se lo deseo a nadie,solo el que lo ha vivido puede ponerse en lugar del que lo está pasando. Es horroroso. El pánico,los nervios,no sabes que hacer.