El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, s’ha unit aquest dimecres al migdia a la mostra de dol i de suport a les víctimes de la pandèmia per la Covid-19 i a les seves famílies, des del Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, des d’on ha fet un minut de silenci davant la bandera oficial del claustre, que onejava a mig pal. Tal com han informat des del Bisbat d’Urgell, han acompanyat el copríncep, el seu representant personal, Josep Mauri i la secretària general dels serveis del copríncep episcopal, Concepció Garcia Moyano.
Un minut més que es suma al dos mesos i pico que ha fet allò de: ni está ni se le espera. Si creu que amb un minut fa net va equivocat. Tan pujar per evangelitzar i ara que la gent, tenint que donar l’últim adeu als familiars amb solitud física i emocional, hagués estat bé que fes els deu quilòmetres que separen el seu palau dels seus feligresos. No cal un bany de mases però donar una presència física, ni que sigui visitant autoritats; deixar-se veure amb les mesures pertinents, sens dubte. Cal recordar-li que és copríncep d’aquest estat, be que té una bona assignació que li paguem amb els pressupostos de cada any.
Aquest home és el pitjor que hem tingut. Si no hi fos tampoc no el trobariem a faltar. Que ha fet ell per Andorra durant aquests mesos?, be, de fet no ha fet mai res, ni ara que tindria que estar al costat de les autorirats andorranes ni abans! El coprincep francès se li ha d’agraïr la donació de diners que va fer i la posada a disposició d’Andorra de l’hospital de Foix. El bisbe nomès ha perdut un minut del seu temps ( i per que si no ho feia quedava molt malament, ha quedat malament igualment) i no se l’ha sentit a piular per res. Penso (ironia) que potser tenia por de que no el deixesin passar per la frontera o s’haguès hagut de quedar confinat a Andorra. Vergonya! No ha tingut mai cap simpatia ni empatia amb Andorra. Que el canviin!.
El que hauria d’haver fet, es donar la cara i contribuir amb la solució, com a mínim no s’hauria arruinat donan 200.000€ com el Co-Princep Francès.
El que es innegable que durant la crisi el Co-Príncep Episcopal ha sigut un exemple, sobre tot en rentar-se les mans i mantindre la distància social.